El nacionalisme espanyol, al carrer
El proper divendres és un d'aquells dies en què a molts catalans i catalanes ens vénen ganes de treballar. És un dia d'aquells que ve de gust dir-li al teu cap que, si no té inconvenient, divendres passaràs pel despatx, oficina, taller, magatzem, etc., a fer unes quantes hores perquè has d'avançar feina endarrerida. És un dia festiu, en definitiva, que no només no ens sentim partícips del que s'hi celebra, sinó que justament ens va en contra i ens perjudica. Perquè la festa del nacionalisme espanyol -deixem-nos d'eufemismes i anomenem les coses pel seu nom- està plantejada per expressar la grandesa de la pàtria veïna, que treu a lluir els seus tancs i la seva cabra.Des de la societat civil espanyola, en canvi, s'aprofita aquest dia tan joiós per recordar la glòria de l'imperi, la grandiositat de la seva llengua i, una vegada més i aquest any sobretot, el paper “exemplar” que juga la corona, encarnada en el seu il·lustre representant, el ciutadà Juan Carlos de Borbón.
La resposta espanyolista al despertament nacional que estan vivint els diferents pobles oprimits de la Península Ibèrica no s'ha fet esperar. Des del Partit Popular s'ha dissenyat un cartell amb una bandera espanyola en què es fa una crida a la ciutadania a sortir al carrer el proper divendres en defensa dels valors de l'ordre, la família i la pàtria, sota el lema de “Somos España”. Des del feixisme ultra, el lema escollit per España 2000 és el següent: “¿Estás quemado con Carod Rovira, Ibarretxe y los que odian a España? 12 de octubre en Valencia. La respuesta de España”, en un cartell que exposa la fotografia del vicepresident de Catalunya i del lehendakari basc en flames.
La veritat és que, en el fons, s'agraeix tanta sinceritat davant la hipocresia socialista del “España somos todos”. Respecte l'anunci de la crema de símbols independentistes, no cal dir res més del que ja s'ha dit i repetit les darreres setmanes, els demòcrates considerem que aquest tipus de fets s'emparen en la llibertat d'expressió. Però que vagin en compte del que cremen i com ho cremen, no fos cas que acabessin fent d'Espanya una gran foguera.







