Duran aberrant
El cap de llista de CiU al Congrés i Ministre virtual -per ganes no serà- ja ha tornat a fer gala de professar una raó d’Estat de pedra picada. Ara s’ha despatxat gustosament aplaudint entusiasmat l’empresonament de tota la direcció d’una força política independentista i d’esquerres i amb un pes polític cabdal. Quina vergonya que un paper tan galdós el faci a Madrid el portaveu de l’anomenada Minoria Catalana.A Duran i Lleida potser un dia li faran una estàtua eqüestre a Madrid, potser un dia culminarà la seva carrera política fent de Ministre d’Exteriors o emulant tots els ministres botiflers que han tingut el PSC o potser un dia aconseguirà liquidar tota ombra de sobiranisme -ni que sigui testimonial- a CiU.
Però per molts titulars que li regali La Vanguardia el que no podrà representar mai Duran Lleida és un bri de dignitat nacional i molt menys l’esperit de Carrasco i Formiguera, republicà assassinat pels mateixos que La Vanguardia d’aquells temps beneïa amb la seva displicència i submissió. No han canviat pas gaire les coses a Can Godó des de l’afer Galinsoga. Només cal rellegir una recent editorial per posar de manifest que Can Godó és una maquinària al servei del catalanisme regionalista i l’espanyolisme retrògrad, per a satisfacció de Duran Lleida. I també, sens dubte, periodisme de guerra contra l’esquerra i molt especialment el republicanisme i l’independentisme.







