Suárez, una transició que va adormir la classe política
Com sol passar quan mor una personalitat de la política espanyola tot són lloances i agraïments, hores i hores, i pagines i pagines d’alabances de fins i tot aquells que el van trair, per això intentarem posar en positiu allò que realment va fer i va aconseguir l’expresident espanyo. Un dels seus grans mèrits va ser aconseguir que els grans partits de l’esquerra espanyola acceptessin fer una transició sense ruptura, va legalitzar el Partit Comunista a canvi de la renuncia al republicanisme de comunistes i del PSOE.
En clau catalana va generar el retorn de Tarradellas per adormir el procés a Catalunya i va aconseguir que els partits catalans no es solidaritzessin amb la no legalització d’ERC, el partit que havia guanyat les darreres eleccions celebrades a Catalunya en plena època republicana, és a dir, desprès de 40 anys de dictadura és van celebrar les primeres eleccions sense el darrer guanyador, i els partits polítics catalans van cedir i han estat trenta anys adormits, sort que la societat catalana els ha despertat i, casualitat o no, en un moment en que les enquestes tornen a situar els republicans com a primera força política a Catalunya.
En el moment de la mort del president espanyol que va legalitzar el PC i no ERC, la societat catalana clama per exercir allò que la transició democràtica no va permetre, perquè entre les renuncies dels partits polítics per fer una transició i no una ruptura, a més a més de renunciar al republicanisme, és va renunciar al dret a decidir, al dret a l’autodeterminació. Ara aquest clam ja no el pot prohibir ningú i menys la democràcia espanyola, avui ni Rajoy, ni Rubalcaba, ni els poders fàctics poden impedir la voluntat dels catalans. D’una manera o altre votarem, serà el millor homenatge al primer president de la democràcia espanyola post franquista, Adolfo Suárez (DEP).







