Memòria traïda
Nou cop a la memòria de les desenes de milers de represaliats pel règim franquista. PSOE, IU-ICV i CiU han consumat un pacte que atorga plena impunitat a tot el franquisme i que no rescabala les víctimes que van ser espoliades i que d’un dia per l’altre ho van perdre tot. Els que sí podran estar renovadament satisfets seran els del sindicat UGT que, per enèsima vegada, tornaran a rebre una pluja de milions.Com és possible que l’Audiència nacional Estat espanyola iniciés un procés contra Augusto Pincochet i no hagi iniciat ni un sol procediment contra cap dels integrants de l’stablishment del franquisme? Com és posible perseguir el que passa a l’altra banda del món i mirar cap a una altra banda quan es tracta de totes les barbaritats que va cometre el règim franquista? I si es tracta de quantificar, no hi ha color. El rosari de morts del franquisme desborda les atrocitats de Pinochet. Però ni, repetim-ho, ni un sols dels botxins del franquisme ha hagut de respondre per res, ni ho haurà de fer gràcies al pacte subscrit al Congrés espanyol.
No es tracta d’una Llei de la Memòria Històrica, es tracta de trair la memòria amb una reprovació formal del colpisme però sense rescabalar les víctimes, ni anul·lar cap procés judicial (ni el de Companys ni el de Carrasco i Formiguera), ni passar comptes a tots aquells que es van enriquir durant el franquisme o que van fer-se forts en una dictadura que va perpetrar el pitjor genocidi que es recorda contra la llengua i la cultura catalanes.







