Tenim dret a saber la veritat #Navarrogate
Fa més d’una setmana que es va tenir notícia de l’agressió al líder dels socialistes Pere Navarro, un incident que d’entrada el mateix Navarro va restar importància, però que dos dies després, amb una clara decisió política, es va convertir en un dels puntals per demostrar que a Catalunya la crispació i la tensió a causa del procés sobiranista van en augment.
Navarro dilluns feia un pas més i en declaracions a la SER acusava el sobiranisme de fanatitzar la societat catalana. L’operació els ha sortir tan bé que fins i tot The Economist feia referència a l’augment de tensió a causa del procés sobiranista i posava com a exemple l’atac d’ultres al centre Blanquerna de Madrid i l’agressió a Pere Navarro.
El fet ha premés difondre en notícies i titulars la falsedat que a Catalunya hi ha tensió i fractura social a causa del procés sobiranista, i escampar mentides que deixen entendre que a Catalunya s’està coent l’Ulster que anhelen des d’Aznar a Ciudadans, passant per altres sectors de l’unionisme.
A hores d’ara encara no es coneix què va succeir en realitat, ni la identitat de la dona de mitjana edat i de classe mitjana que suposadament va agredir Pere Navarro. Però el líder del PSC ja ha culpat els partits sobiranistes de generar sobiranistes fanàtics sense proves. Per aquest motiu, cal saber la veritat, prou ja d’excuses, volem saber si es va produir una agressió, quin va ser el motiu, o si tot plegat va ser un incident menor elevat, per motius polítics, a la categoria d’agressió amb violència per criminalitzar el procés sobiranista, que fins ara ha donat sobrades mostres de civisme democràtic.
Esperem que amb el cas Navarro no passi com amb el joc brut d’Espanya contra el dret a decidir, que s’omplen la boca de frases acusatòries però mai se sap la veritat, tot és perd amb el pas del temps, mai s’acaba arribant fins el final.
Recordem l’escàndol d’acusacions d’espionatge a la política catalana? Resulta que quant el cas afecta directament als dos principals partits unionistes, PPC i PSC el cas desapareix, ja no es parla de les converses de la Camarga, malgrat les implicacions de dirigents dels socialistes i dels populars, tot va acabar en no res. La presidenta popular Sánchez-Camacho i l’exsecretari d’organització socialista, José Zaragoza, es neguen a comparèixer al Parlament i no passa res.
Esperem que els Mossos facin la seva feina, els sobiranistes tenim dret a saber.







