Dimecres, 25 d'abril de 2007 05:00 h

TV3 a València, malgrat Joan Clos

Si demà l’extrema dreta valenciana, amb majoria absoluta a la Generalitat de baix, no tanca per la força un dels repetidors de TV3 (el primer dels previstos) no haurà estat gràcies a la intervenció de Joan Clos, l’exalcalde de Barcelona i avui peregrí ministre d’Indústria i Energia; sinó perquè una jutgessa valenciana ho ha paralitzat en considerar que atempta contra els drets fonamentals.

Quan Duran i Lleida i companyia malden per tenir ministres, no deixa de ser una evidència clamorosa que a Madrid no hi ha ministres catalans. Ni ara, ni abans. El notari i jurista Alfons López Tena a Catalunya sota Espanya ho posa de manifest amb tota rotunditat. Per a què ens serveix, com a país, tenir ministres catalans a Madrid? Per a res, perquè en el govern espanyol actuen com a espanyols, sense posar cap mena d’obstacle a la tendència arbitrària a legislar contra els Països Catalans i sense interferir en el procés d’espoli econòmic i d’inversions a la baixa. El govern espanyol ha jugat a la contra –contra els interessos nacionals de Catalunya- des del restabliment de la democràcia i la presència de ministres catalans només ha servit per maquillar-ho.

Joan Clos ha estat el paradigma de l’omissió, sota el seu mandat s’ha estat a un pas de perpetrar una agressió lingüística sense precedents que en qualsevol altre estat d’Europa hauria estat titllada de xenòfoba. Clos s’ho ha mirat de lluny, sense gosar intervenir-hi, tot i tenir potestat per fer-ho. L’escletxa alegal en l’acord rubricat en l’anterior legislatura, gràcies a les vagues promeses de José Montilla per tal de regalar la freqüència de TV3 a La Sexta (en l’òrbita empresarial del PSOE), ha fet possible aquesta operació de persecució de TV3, senzillament perquè emet en llengua catalana, una ofensa per al nacionalisme espanyol excloent i assimilador que representa el PP amb l’aquiescència del PSOE. No cal oblidar que els primers intents de prohibir TV3 al País Valencià van venir d’un govern presidit per Joan Lema (PSPV-PSOE).

Però també és el moment d’exigir a TV3 que sigui una televisió de nació catalana. Prou de renunciar als territoris de llengua catalana, perquè aquest és l’espai comunicatiu natural d’una televisió que emet en català. I prou d’exercir de televisió espanyola en català. TV3 ha de superar aquesta rèmora que arrossega, per voluntat política, de fer de televisió regional amb un imaginari nacional espanyol. Cal, és imprescindible, que TV3 sigui la Televisió de Catalunya, d’una vegada, que es comporti com a tal i deixi de bandejar la resta dels Països Catalans. La provincianització de TV3, com a televisió de quatre províncies que emet en català, és un absurd econòmic i un despropòsit comunicatiu que paguem els catalans, individualment i com a nació.