Missatge caspós
El líder del PP, Mariano Rajoy, s’ha fet gravar un vídeo amb to institucional, amb la bandera espanyola i la foto del ciutadà Juan Carlos de Borbón al darrera. El primer pla que els realitzadors d’aquest vídeo fan a Rajoy mostren un líder seriós, en què s’observa perfectament com llegeix el discurs del telepronter amb molt poca gràcia. Recorda, sense exagerar, aquelles connexions televisives que feien els presidents del govern franquista fa quaranta anys amb blanc i negre.
‘España’, ‘bandera’, ‘nación’, ‘himno nacional’, ‘orgullo’… El discurs de Rajoy està farcit d’una terminologia casposa que sona frívola i extemporània per la majoria de ciutadans. Més encara, quan la nació espanyola gaudeix d’una salut immillorable, controlant el poder polític, el mediàtic i el judicial. En definitiva, l’Estat espanyol està enganxat per allà on tothom sap per una única nació, l’espanyola. De què han de patir, doncs? Com es justifica aquesta onada d’espanyolisme ranci i neofranquista?
Un desfilada de les forces que han de garantir la unitat de l’Estat, una bandera gegant que oneja a la plaça Colón, un rei que es creu l’amo de tots i que s’autojustifica com a garantia del model d’Estat… Tots aquests ítems no deuen ser prou estímul per engrescar a la militància del PP, perquè sinó no s’entén que Rajoy hagi de sortir enarborant l’orgull de ser espanyol i animant a tothom a sortir al carrer per defensar els valors de la raça.
Però ja deia Josep Pla que no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres i el PSOE, marejat pels esdeveniments, sembla temptat a voler compartir el caramel nacionalista que el PP està començant a assaborir, donant així a entendre que la oposició domina el debat polític i encara pitjor, que les tesis nacionalistes del PP són les que convenen a Espanya. Quin final de legislatura ens espera!







