Jordi Hereu: debilitar la democràcia
El PSC té un problema que es diu Jordi Hereu. En política tot és possible menys mentir i robar. Hereu pot haver actuat de bona fe i amb esperit constructiu però es va enrocar des d’un primer moment i va voler córrer a imposar la versió oficial de l’èxit de la consulta el mateix matí de dilluns. La propaganda municipal parlava de col·lapse del sistema per l’allau de votacions. Ara ja sabem que el col·lapse no era per una afluència massiva sinó per un sistema informàtic deficient. Alguns van intentar tapar la veritat un 11 de març de 2004 i les urnes els van treure de Moncloa tres dies després per haver faltat a la veritat. Sembla mentida que encara hi hagi dirigents polítics que no hagin pres nota d’aquella lliçó de democràcia ciutadana.El núvol amb la cendra de la incertesa sobrevola la casa gran de la plaça Sant Jaume. Una idea brillant com és la d’implicar la ciutadania en un procés participatiu pot acabar convertint-se en el principi de la fi de 30 anys d’hegemonia socialista a la capital catalana.
El pare de la idea, el republicà Jordi Portabella, ja apuntava que el desgavell de la consulta pot desembocar en una crisi política de primer ordre. Caldria afegir que sobre Hereu pesarà la responsabilitat d’haver devaluat i desprestigiat una expressió de democràcia plena: donar la paraula al poble per participar en decisions transcendents per al seu futur.
La denúncia anònima d’un ciutadà que directe!cat va recollir ha posat al descobert que els forats de seguretat eren flagrants des d’un inici. Això és sinònim que l’Ajuntament no es va prendre prou seriosament una iniciativa d’aquesta transcendència.
Els responsables polítics asseguren que volen denunciar els ciutadans que els posin en evidència. En un país normal el que haurien d’haver demanat són disculpes, corregir els errors i cessar els responsables de tot el desori.
A Jordi Hereu li queda com a màxim un any de mandat. L’actuació del seu equip, si no rectifica, pot suposar-li a més de la pèrdua de credibilitat ja soferta, una hipoteca majúscula a l’hora de buscar possibles aliances postelectorals.