#CanVies Incontrolats o controlats?
Una de les preguntes que molts ens hem fet aquests dies és com pot afectar el conflicte de Can Vies al procés independentista. El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton i membre del CATN, Carles Boix, alertava en una piulada a Twitter que “Sempre que el catalanisme cívic ha estat a punt de guanyar, han aparegut les bombes, aldarulls i incendis. Que això no passi ara”. Xavier Sala i Martín i Antoni Bassas alertaven de la possibilitat que darrere els aldarulls hi hagués l’ interès de l’Estat.
Cal recordar que el cosmos Can Vies no és un ens homogeni, està format per un conglomerat que inclou la gent que habitava l’espai i el gestionava (on no tothom era del barri de Sants); gent del barri que hi ha passat i s’hi ha format i que fa xarxa, i gent del món associatiu del barri, amb més o menys vincles amb l’espai.
En tot aquets conglomerat hi ha un sector vinculat a l’esquerra independentista, un altre més vinculat a l’esquerra transformadora i propositiva, i un sector que alguns anomenen l’esquerra “lumpen”, abanderada de la violència i més associada al conflicte de Can Vies que a l’espai en si. Aquests últims, són sectors més o menys organitzats que es mouen al voltant del moviment 15M i del món anarcoalternatiu.
Les actituds de l’esquerra “lumpen” sovint arrosseguen cap a la violència a l’esquerra més propositiva i creadora de transformacions, i en situacions de conflicte extrem la parasiten fins a pervertir els seus plantejaments. I el més greu, és que, per defecte, s’acaben trobant amb els interessos del sistema, com ja s’està produint veient les proclames de col·laboració de Llanos de Luna, o l’enviament unilateral de 200 efectius antiavalots de la policia espanyola per part de Fernández Díaz.
El risc ara, com apunta Carles Boix, és el que s’ha produït en molts moments històrics. Per això, és necessari que l’esquerra independentista, alternativa i transformadora, faci algunes reflexions. Perquè avui, són més revolucionaries les propostes de Santiago Vidal sobre una nova constitució en una eventual República catalana, que la justa reivindicació de Can Vies i la violència gratuïta amb la crema de contenidors com a icona.







