Per una majoria pel dret a decidir: sumar i no restar
3
( 4 vots )
carregantQui hagués dit fa uns anys que sis de cada 10 catalans estarien a favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que un terç dels ciutadans estarien disposats a votar Sí en un hipotètic referèndum? Avui el Lehendakari Ibarretxe li traslladarà al seu homòleg espanyol una qüestió tan senzilla i de radicalitat democràtica com és preguntar a les basques i els bascos què volen ser quan siguin grans.
Ahir, Zapatero, en el fòrum del diari ABC va emular a Rajoy en allò que el Secretari d’Organització del PSOE, José Blanco, va defir el líder del PP com amb el qualificatiu jamesbondnià de ‘doctor No’. El President espanyol, flanquejat per la flor i nata de la patronal i la banca espanyola, va assegurar que li diria a Ibarretxe que la seva proposta de consulta a la ciutadania era ‘il·legal, electoralista, unilateral i inviable’. Il·legal segons la interpretació de la legislació espanyola que fa l’Executiu estatal perquè el dret a l’autodeterminació està amparat en el paraigua de Nacions Unides. Electoralista és una percepció molt subjectiva i per mesures electoralistes podríem anomenar-ne unes quantes de Zapatero com el pla de salut bucodental gratuïta o el xec nadó per citar només dos exemples. Unilateral? Ho planteja el President d’un Govern que té el suport de tres partits i un dirigent polític està per això: per governar i prendre decisions. Inviable? Deixem que siguin els bascos i les basques els qui decideixin què volen ser quan siguin grans.
A Catalunya la feina per crear una majoria social per a la sobirania no es pot aturar. No pot haver-hi treva. I s’ha d’aconseguir que el treball pels dos sobiranismes -el pràctic i l’identitari- aconsegueixin engrescar cada cop més catalans. Fa deu anys els indicadors de les darreres enquestes eren impensables. La batalla ideològica va obrint-se camí.
L’èxit de la campanya dels 300 anys de la caiguda del País Valencià clausurada aquest cap a de setmana a Lleida per part de l’Esquerra Independentista. La gran participació i la vitalitat del debat a Esquerra Republicana. Els corrents sobiranistes que es desacomplexen a Convergència Democràtica. I les plataformes de la societat civil. El moviment pel dret a decidir avança. Però el més important és sumar i no restar. Que aquells que treballen des del carrer, des de les entitats i des de les institucions remin en una mateixa direccció. Que cada cop siguin més els qui apostin per una Catalunya plenament sobirana. La força d’una majoria social no la pararà cap qualificatiu d’il·legal, electoralista, unilateral i inviable, per molt que es digui amb tot el tarannà del món i amb una rialla a la boca. Doncs això, a sumar i no restar.
Imprimir
Enviar
BCN
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat