Duran no plega, però seria tot un detall que decidís el #SíSí
Ha esclatat la notícia i els titulars s’han quedat solament en la frase, Duran i Lleida plega de secretari general de CiU, però no plega de portaveu a Madrid i de ser el màxim líder d’UDC, és a dir, de moment Duran no plega de res important, malgrat tot el muntatge fet, fins i tot enganyant a la capçalera del Grup Zeta quan va explicar una suposada exclusiva que s’ha quedat en paper mullat.
Aquest diumenge Duran i Lleida ha omplert les hores perdudes de la tarda, però la veritable tempesta només ha estat meteorològica i no política. Sens dubte la jugada de Duran i Lleida genera més desconfiances i dubtes sobre el paper del líder demòcrata cristià.
En uns moments on la gran premsa espanyola, la de la caverna mediàtica com la de casa nostra, s’entossudeix a parlar d’una tercera via inexistent, la jugada de Duran i Lleida provoca hilaritat i, sobretot, dubtes sobre el seu paper, perquè malgrat reconèixer que la tercera via és morta, encara no ha decidit el seu vot i el del seu partit encara està per decidir, un greu problema que distorsiona, i molt, la victòria a la consulta del 9N, ja que no només és UDC, també les ambigüitats són presents a ICV-EUiA i a Guanyem.
El millor favor que podria fer Duran i Lleida pel seu país seria demanar el #SíSí pel proper 9N, de la mateixa manera que ho haurien de fer Herrera, Camats i Nuet per ICV-EUiA i Ada Colau per Guanyem. Saben que ni avui, ni demà, ni anys enllà existirà una oferta atractiva d’Espanya que ens permeti quedar-nos, retardar aquesta decisió és trair el país i ser còmplices de les retallades socials de sanitat, educació i benestar i família. #SíSí o seguir sent còmplices del greu espoli que pateix el país econòmicament i socialment.







