La LOAPA de El País i El Mundo
Ja no podem esperar res d’Espanya, afirmava el president Pujol en una entrevista dominical. I donava per liquidada l’etapa del peix al cove de la que va ser-ne el principal valedor. Jordi Pujol, que s’havia manifestat en reiterades entrevistes -sobretot en mitjans de comunicació espanyols- en contra de la independència de Catalunya, li reconeixia ara tota la legitimitat. En certa manera, podia llegir-se entre línies un cert aval a la causa sobiranista. L'expresident sempre ha copsat hàbilment els estats d’ànim de la ciutadania i, tot i els seus 79 anys, no ha perdut aquest olfacte.Però l’esgotament ciutadà, fins i tot entre independentistes, pot traduir-se en una temptació d’inclinar-se cap al passotisme si no es visualitzen alternatives reals i tangibles al bloqueig institucional autonòmic. El passotisme és el millor estadi per posar-li-ho fàcil una LOAPA que es trama des de l’Estat de manera més o menys descarada. És allò que amb l’excusa de la crisi, tot s’hi val. Primer va ser El País i aquest cap de setmana El Mundo en apuntar i disparar cap a les autonomies com les culpables d’un excés de despesa. Aquesta falsa associació d’idees amaga que qui fa despesa són ministeris de l’Estat buits de competències que lluny de deixar d’existir a Madrid, tenen fins i tot delegacions a Catalunya trufades de funcionaris. Espanya sí que és crisi per a Catalunya.
Si PSOE -El País- i PP -El Mundo- fan afirmacions pràcticament calcaldes, Zapatero seguirà.
És per això que la proposta catalana per renovar el Tribunal Constitucional espanyol, seguint la terminologia de Duran Lleida de fa uns dies, pot ser un nou brindis al sol. El precedent jurídic de la proposta i l’escolta Espanya unitari del 90% de la cambra catalana no haurien de quedar en un no res si l’espanyola fos una democràcia madura i de qualitat.
Més val tard que mai. Que Jordi Pujol se sumi als notables catalans que dilluns van avalar la via independentista és qüestió de temps. L’assignatura que ERC ha aprovat amb nota -tot i que ho pot pagar electoralment- ha estat la d’arrossegar el PSC cap a posicions mai abans vistes com votar la Llei del cinema o la de Consultes populars. L’assignatura de la propera legislatura per qui pugui condicionar un hipotètic govern serà aconseguir que Convergència aposti decididament i de debò pel dret de decidir, per l’autodeterminació. No només en entrevistes dominicals. La majoria social vindrà per aquí.







