#DuranHerreraColauSíSí o seguir submisos a Espanya
Escòcia té la seva gran oportunitat el proper 18 de setembre, amb un referèndum amb totes les seves conseqüències i amb el vist i plau democràtic de la Gran Bretanya, que ja ha dit que si guanya el sí començarà un procés de 18 mesos de negociacions per pactar la separació. Una lliçó democràtica que Espanya mai acceptarà i que suposa la seva derrota política davant la comunitat internacional. Per aquest motiu ho tenim molt millor els catalans que els escocesos i tant sols tenim el dubte si els nostres líders polítics estaran a l’alçada dels seus ciutadans.
Avui mateix hem vist que la política espanyola no pot amb Catalunya, per un costat el PP, partit ple de corrupció, ha tingut la barra d’acusar a tota la classe política catalana de corruptes pel cas Pujol i fins i tot ha posat en el mateix sac al PPC. Per altra banda, el PSOE ha demanat la compareixença de Montoro per tal que expliqui si Jordi Pujol o alguns membres de la seva família han regularitzat la situació fiscal aprofitant la llei d’amnistia aprovada pels populars i han decidit renunciar a la reforma constitucional ideada per Rubalcaba, és a dir, no demanen la llista de tots els que s’han apuntat a l’amnistia fiscal, - no sigui que sortir alguns dels seus -, i si els de la família Pujol i enterren sine die la famosa proposta federal del PSOE.
Com pot ser que amb actituds sectàries dels grans partits espanyols, alguns líders polítics catalans encara juguin a l’ambigüitat sobre el procés català? A menys de tres mesos del 9N, Duran, Herrera i Colau i els seus moviments polítics encara no s’hagin definit sobre el que votaran el dia 9N i en lloc de defensar la majoria de la societat catalana que pateix i ha patit durant anys i anys la dependència d’Espanya, juguen amb foc i segueixin fent el joc a la pobra democràcia espanyola. Com pot ser que Duran, Herrera i Colau callin i no es mullin a favor del país i posin en perill la festa de la democràcia del proper 9N amb la seva ambigüitat? Duran, Herrera i Colau no saben encara que tot el que no sigui el #SíSí és seguir condemnant a la misèria i al patiment a la societat catalana i sobretot a aquells que diuen defensar?
Duran, Herrera i Colau no poden seguir vivint d’ambigüitats en contra dels interessos de la majoria de catalans, ni poden seguir sent còmplices de la submissió a Espanya, un estat on la majoria dels seus polítics tenen por a la democràcia. Prou ja de silencis còmplices, de manca de valentia, de falsos debats per no afrontar la principal demanda de la societat catalana. Duran, Herrera i Colau, #SíSí o #SíNo ?







