Endavant!
La ponència de la direcció d’Esquerra va ser aprovada per prop del 82% dels vots de la militància, una dada que molts mitjans han minimitzat fins el punt que, en algun cas, ni s’esmentava. Per contra, la gran majoria de mitjans de comunicació han magnificat les votacions més ajustades. És un fet que participar en un Govern no és el mateix que governar en solitari i que disposar de 21 diputats no és el mateix que ser al força majoritària de la Cambra. I és una veritat sense matisos que la militància independentista és exigent i inconformista, que anhela una transformació radical del país i que demana -perquè és ambiciosa- més i més als seus dirigents, en especial a aquells que són al Govern.No és menys cert que que Esquerra necessita la implicació de totes les seves sensibilitats i que possiblement una part de la militància hagués preferit un altre tipus de pacte. Com tampoc que la direcció té l’obligació d’estar amatent al neguit que pot generar no apreciar avenços més notables com a conseqüència de la participació en el si d’un Govern a tres bandes que, sovint, és a dues com a resultat de l’escassa autonomia d’ICV respecte el PSC. Els ritmes són importants però compte a prémer l’accelerador perquè els revolts amenacen amb la cuneta.
Esquerra s’ha de fer forta i ha d’estar unida. Tothom ha de ser conscient que l’independentisme té molt poques complicitats mediàtiques a la premsa i que alguns mitjans de comunicació són obertament hostils a un projecte republicà, d’esquerres i independentista i que si avui festegen les dissidències és amb l’únic objectiu d’obrir escletxes en el si de l’esquerra independentista. Hi ha d’haver debat, i tant. Però la regla d’or és fer la bugada a casa perquè no són pocs els voltors mediàtics que desitjarien veure Esquerra esmicolada en bocins i arraconada a l’oposició.
Les eleccions espanyoles són a tocar. I l’independentisme necessita consolidar un Grup Parlamentari propi. Amb cohesió i unitat, no hi ha dubte que serà així.







