El Sí a la independència guanyarà a Escòcia
Algú ho dubta? Malgrat que la majoria d’enquestes diuen el contrari, la realitat és molt més clarificadora, el primer ministre escocès i líder de l’SNP, Alex Salmond, ha sabut aprendre de la derrota per aconseguir la victòria més desitjada, la del referèndum del proper 18 de setembre, el dia que un nou país per decisió democràtica dels seus ciutadans decidiran constituir-se en un nou estat d’Europa.
“Es l’hora que Escòcia i Anglaterra esdevinguin iguals, companys, independents, veïns i amics” deia el prefaci d’Alex Salmond al llibre “El Mirall Escocès” que va escriure l’any 2007 el politòleg i assessor de l’SNP, Xavier Solano. Paraules que porten el camí de convertir-se en una realitat set anys desprès de ser escrites per l’actual primer ministre, un treball seriós, meticulós i sobretot treballat des de la força de la unitat d’acció.
El proper 18 de setembre Cameron tindrà un problema, però serà resolt de forma democràtica, mentre que Rajoy i la classe dirigent espanyola quedaran retratats davant el món per la seva incapacitat de practicar la democràcia amb Catalunya i també perquè els propers 18 mesos és produirà un exemple de secessió pactada entre el Regne Unit i Escòcia, una lliçó de democràcia que farà encara més evident el trist paper de la classe dirigent espanyola incapaç de parlar, enraonar i negociar, que com diuen els fets i la tradició històrica, Espanya no negocia, o et derrota o la derrotes.
El sí a la independència d’Escòcia posarà contra les cordes la classe dirigent espanyola, sigui del PP, del PSOE i fins i tot d’IU o Podemos, aquests dos darrers amb matisos evidents. Comprovar que una Escòcia independent no restarà a l’estratosfera o en algun lloc perdut, que econòmicament no els hi passarà factura i que la lliçó democràtica acaba triomfant els retratarà davant la comunitat internacional.
Ara tant sols ens queda fer les coses bé, la societat catalana per tres anys consecutius ha sortit al carrer de manera impressionat expressant un clar desig de decidir i de votar si a la independència, ara tant sols manca que la classe política catalana que parla clar faci les coses bé, molt bé, unitàriament i posant el país per damunt de tot, ara sobren actituds d’ambigüitat sobre la decisió i aquells que insisteixen en fer “la puta i la Ramoneta”, ara és l’hora dels valents i de la democràcia i no l’hora dels covards.