Espanya disposa, Catalunya paga
Els anuncis de retallada a les inversions anunciades pel Ministre Blanco tenen unes clares víctimes i destinataris. La desinversió crònica de l’Estat a Catalunya aquest any pulveritzarà rècords.Les pròpies xifres dels governs espanyols reconeixen que les inversions pactades als pressupostos mai s’acaben de complir. Per ser més precisos, en la darrera dècada la mitjana de compliment del que s’havia pactat se situat entre un 65% i un 70. Vaja, que de cada 100 euros promesos, 30 mai s’inverteixen de debò. Aquest any sí, el passat també.
Aquesta és una de les grans realitats dels comptes públics espanyols. Els greus incompliments de la Llei de pressupostos demostren que la llei la compleixen o la desobeeixen segons la voluntat i conveniència de l’Executiu de torn.
Espanya és crisi. No sorprenen doncs les dades de les enquestes publicades recentment en què corroboren que l’opció independentista és a punt de ser majoritària a Catalunya. L’evidència és ja tan flagrant que fins i tot Miquel Roca -l’Espanya constitucional feta home- gosa demanar la dimissió dels magistrats del TC.
La reivindicació de l’Estat propi haurà de ser un dels eixos de discussió en els propers mesos de precampanya electoral. No es tracta d’un caprici sinó d’una necessitat. Potser la crisi, que amb Espanya és doble, pot portar l’independentisme a la majoria social necessària per aconseguir fer el pas. Una majoria social que s’hauria de traduir en una majoria sobiranista al Parlament. Sis mesos per anar-ho treballant.







