Escolta Espanya al Senat?
El President Montilla a la Comissió general de les comunitats autònomes. El Senat, l’eterna cambra que se’n diu de representació territorial, té uns pocs dies del Dòmund plurinacional durant l’any. Són els dies en què s’hi pot parlar català, euskera i gallec.La visita al Senat del President no hauria de ser un escolta Espanya com el que va ser -raonable en aquell moment- la compareixença al Congrés dels Diputats de Mas, Carod i Manuela de Madre en la sessió inaugural de l’Estatut un llunyà 2 de novembre de 2005.
Espanya ha deixat clar que el màxim a què pot aspirar Catalunya és a una autonomia disminuïda, en sospita permanent i condemnada a litigar per sempre més amb un Estat que no respecta ni les competències del propi Estatut d’Autonomia.
Autonomia disminuïda? Estat federal amb algú que ha deixat clar que no vol federar-se? La tercera via és la d’un Estat propi per a Catalunya. A dia d’avui aquestes són les tres opcions i la primera i segona ja han demostrat què poden donar de si. La tercera és una aventura? Potser. Però amb l’asfixia financera anual que Catalunya pateix agreujada amb una crisi general evidencia que pitjor que amb Espanya no és possible. L’aventura esdevé necessitat.
Artur Mas hauria d’haver acompanyat Montilla al Senat precisament per constatar que hi ha una majoria parlamentària representant del poble de Catalunya que ho ha intentat fins al darrer moment. Però Mas i Puigcercós, almenys ells dos, haurien de deixar clar que ni autonomia disminuïda ni un estat federal són viables i comprometre’s a sumar en aquesta direcció.
El President Montilla té l’oportunitat d’incorporar-se també a l’opció de futur, il·lusionant i necessària. O bé té l’ocasió de seguir ancorat en l’etern intent que Madrid segueixi subministrant amb comptagotes els recursos i les competències que provoquen un lent i irreversible deteriorament de les capacitats de progrés del país i la seva gent.







