Tarradellas
Som un país que sovint viu d’imaginaris falsejats, de realitats virtuals i que atorga a determinats personatges honors, en el millor dels casos, exagerats. Josep Tarradellas simbolitza, cert, el restabliment d’una institució abolida pel franquisme. Tan cert com que la biografia de Tarradellas presenta més ombres que llums.Tarradellas va pactar i pautar el seu retorn amb el president espanyol Adolfo Suárez i es va alinear decididament amb els que abonaven una transició idíl•lica per als franquistes, per a tots aquells que s’havien significat amb el règim de Franco. Tarradellas es va mantenir com a President de la Generalitat a l’exili fent mans i mànigues per evitar que ningú més el pogués inquietar en el seu títol honorífic. Tarradellas va protagonitzar episodis d’una més que dubtosa honradesa política i el seu compromís amb la nació catalana era d’una tebior decepcionant.
Tarradellas erigit com a símbol no va dubtar a empassar-se tots els gripaus que li van servir en safata sense ni parpellejar i va acabar clarament escolat cap a un catalanisme de pa sucat amb oli, predisposat a acceptar tota la legitimitat franquista a través de la Monarquia i d’una Constitució feta a mida d’una Espanya que no admetia més que una pura descentralització administrativa.
Són 30 anys d’aquell sonat i aclamat “Ja sóc aquí” que va desfermar l’eufòria de tots aquells que veien en l’horitzó un futur ple de possibilitats. Probablement l’argamassa jurídica resultant de la transició podia donar resposta a bona part dels demòcrates espanyols. Però en cap cas donava resposta a les ànsies de tots aquells que volien el reconeixement de Catalunya com a nació.







