Ho tenim a tocar, però els dirigents del #SíSí volen guanyar?
Mai un país ha tingut tant mobilitzada a la seva gent per aconseguir la llibertat, 2012, 2013, 2014 i el 9N i de menys a més, i ara que ho tenim a tocar, ara que estem guanyant la batalla internacional sembla que els dirigents del #SíSí posen pals al a les rodes a la victòria.
Espanya està en una crisi profunda a tots nivells i Podemos els està trencant els esquemes, però la classe dirigent catalana en lloc d’aprofitar-ho i caminar cap el full de ruta marçat per la mobilització ciutadana, s’embranca en una batalla per veure qui ha de liderar el procés.
No ens enganyem, Podemos és fruit d’un model polític espanyol esgotat, però en cap cas la seva revolta ens posarà més fàcil les coses per exercir el dret a l’autodeterminació dels catalans. D’entrada Podemos està acabant amb bona part dels partidaris del #SíNo, els seus màxims exponents per la banda de l’esquerra ja estan tocant a la porta de Podemos/Guanyem per integrar-hi, el nou lerrouxisme del segle XXI està fent de les seves.
A Catalunya, abans de al irrupció de Podemos va néixer l’ANC que va saber aglutinar el malestar vers una Espanya que tant sols ens vol per explotar-nos i que ha emprés una croada recentralitzadora i espanyolitzadora. Com sempre les revolucions a Catalunya són diferents i ara més que mai toca l’empenta final, toca que l’ANC faci tot el possible per aconseguir el que va acordar en el seu full de ruta. Aquests dies el territori discuteix de nou el full de ruta de l’ANC, tant sols demanem que no és traslladin en aquestes discussions els interessos partidistes de CiU i d’ERC, tant sols desitgem que es confirmi el full de ruta aprovat a Tarragona i que l’ANC lideri també aquest procés.
La llista unitària de país té és una demanda majoritària entre la ciutadania mobilitzada que reclama unitat, tothom entén que la CUP faci la seva, i l’està fent, i també s’entén que ICV-EUiA vagi camí de fer-la, però federal amb Podemos/Guanyem. Però la majoria dels que s’han mobilitzat aquests darrers anys no entendran que no hi hagi una llista unitària de país perquè el repte és grandiós, aconseguir la independència.
Cada cop és més clar que per separat les dues principals forces polítiques del país no ho aconseguiran, les ferides d’una cursa electoral seran mortals, i si no hi ha una llista de país amb participació de la societat civil les eleccions seran un cop més unes autonòmiques. Ara toca llista de país, guanyar i govern constituent dels millors per aconseguir la independència, i un cop aconseguida ja farem les primeres eleccions de la Catalunya independent.







