Si ZP guanya, què hi guanya Catalunya?
És clar que també hi perdria guanyant el PP. Però totes les enquestes que s’han publicat fins a la data indiquen que el triomf de Zapatero -si ho és- és bastiria a Catalunya, gràcies a un diferencial a favor del PSOE que no es dóna en cap altra zona de l’Estat. I el cert és que, d’acord amb aquests prediccions, el PSOE no només no pateix cap mena de càstig pel desastre de les obres de l’AVE sinó que, per si fos poc, mostra una tendència a l’alça.Pel que fa al PP, la formació de Rajoy manté els 6 diputats que té en l’actualitat, un resultat escàs per a les expectatives d’un partit que aspira a recuperar el Govern espanyol, lluny de recuperar la fuga de vots que van patir els populars les darreres eleccions a Catalunya. Tampoc CiU, novament amb Duran com a cap de llista, sembla apuntar una recuperació electoral després d’haver perdut 5 diputats el 2004. Ben al contrari. A hores d’ara, CiU segueix a la baixa i no superaria els 10 diputats, el pitjor resultat fins a la data de la federació
Esquerra, tot i perdre fins a 2 diputats, aconseguiria consolidar el grup parlamentari a Madrid, passant de 8 a 6 diputats. Esquerra va obtenir el 2004 uns resultats espectaculars passant d’1 a 8 diputats, afavorida també per una conjuntura molt concreta marcada per l’expulsió del seu líder del Govern Maragall i pels atemptats de l’11M a Madrid a quatre dies comptats de la jornada electoral.
Pel que fa a ICV, les previsions indiquen que aconseguirien mantenir els 2 diputats actuals mentre que els fonamentalistes de Ciutadans no obtindrien, en cap cas, representació a les Corts espanyoles.
En qualsevol pas, el resultat més sorprenent de tots és la tendència a l’alça del PSOE malgrat el manteniment del dèficit inversor a Catalunya, les promeses reiteradament incomplertes de Zapatero i el caos de de les infraestructures bàsiques que s’ha visualitzat com mai. O bé el PSOE parteix amb l’avantatge, front a la resta, de tenir mobilitzat el seu electorat. O bé la situació i el comportament electoral a Catalunya són dignes d’un estudi acurat quan l’única formació que tendeix a l’alça és precisament la responsable d’una gestió catastròfica.







