Barcelona, la renovació necessària
Durant les darreres legislatures dels governs Pujol l’oposició esgrimia la higiene democràtica com una de les raons per les quals era necessari un canvi a la Generalitat després de 23 anys de govern monocolor. L’Ajuntament de Barcelona està sota mandat socialista des de fa 31 anys.Tots els sondejos apunten que Xavier Trias està posicionat com mai per fer possible l’alternança al consistori des de 1979. El portaveu municipal de Convergència tindrà el hàndicap d’haver de vendre renovació quan ell no és un polític gens nou. I tot indica que tampoc podrà fer-ho sol perquè li faltaran alguns regidors per sumar majoria.
Probablement tindrà dues alternatives. La d’Alberto Fernández Díaz, l’home que recluta bona part del vot cansat amb un excés de certa permissivitat a la ciutat amb determinats col·lectius. A ell se li hauria d’atribuir la victòria ideològica de l’arxiconeguda ordenança del civisme. L’exlíder del PP a tot Catalunya podria servir a Trias per justificar un cert canvi cap a l’enduriment de les actuacions -per exemple- de la Guàrdia Urbana que una part de la ciutadania reclama.
L’altra alternativa, la de Jordi Portabella. El líder municipal d’Esquerra va fer fa uns mesos tota una declaració d’intencions: que només donaria suport a la llista més votada pels ciutadans. Portabella és un veterà de la política tot i la seva joventut i s’ha sabut reinventar amb una legislatura -l’actual- en què ha actuat des de l’oposició però facilitant els acords de govern cabdals per a la ciutat. En el bagatge de Jordi Portabella hi queda la renovació dels mercats de la ciutat, la consolidació de Barcelona com a epicentre de turisme de qualitat o idees trencadores com el Bicing o la consulta sobre la Diagonal que una pèssima gestió municipal no ha pogut treure-li el profit que podrien haver donat.
Fernández Díaz representa la immediatesa, la tàctica: garantia de carrers nets i policia a cada cantonada. Portabella un projecte de ciutat més estratègic, de futur.
Barcelona no està sola en aquesta voluntat ciutadana de canvi. Els sondejos també apunten que la podria seguir Girona.
En tot cas, els darrers esdeveniments a la ciutat certifiquen que, a un any dels comicis, s’imposa una renovació necessària. Com es demanava el 2003 per la Generalitat, a l’altra vorera de la plaça Sant Jaume ara també toca per higiene democràtica.







