Quan el país s’acaba (segons les ànimes càndides)
Des que no hi ha un President de la Generalitat de CiU hi ha qui s’ha dedicat a predicar l’apocalipsi. Catalunya s’acaba o han entregat el país als espanyols han estat dues de les consignes pamfletàries més repetides des de determinats sectors coincidents amb l’estratègia de CiU. Obviant, amb aquest argumentari de campanya, que només hi ha un President de la Generalitat que hagi rebut el Premi “Español del Año” de mans del diari ABC o que el proper cap de llista de CiU a Madrid és ni menys que un antiindependentista com Duran i Lleida. Sense oblidar que la gran aportació de Mas a la política catalana va ser la foto de la Moncloa segellant un pacte estatutari amb ZP, en un afany de protagonisme desmesurat i liquidant el consens del Parlament del 30 de setembre de 2005.
17
( 4 vots )
carregantI és cert que a CDC s’han produït moviments interessants o que hi ha persones com el notari López Tena (membre del Consell Nacional de CDC) que aposten, sense matisos, per la independència. Tan cert com que aquesta gent no hi pinten res a CiU, ni tan sols a CDC. Si els socialistes catalans parlen d’una Espanya federal que ningú no sap el què és (ni tan sols a les seves pròpies files) ara Mas sembla insinuar un projecte de caire federal, o fins i tot confederal, insistint en l’encaix de Catalunya a Espanya amb les ambigüitats calculades de sempre.
Seria certament bo que aquest país disposés d’una dreta nacional i d’una esquerra nacional que coincidissin en l’objectiu final. Seria desitjable de totes totes. Però ja deia Salvador Seguí “El noi del sucre” (assassinat per pistolers de la patronal) en una Conferència a Madrid el 1907: "En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional".
En aquest país, segons tots els estudis d’opinió, cada dia hi ha més independentistes i, lluny d’enfonsar-se, cada dia que passa so més conscients que aquesta autonomia té un poder polític ben limitat a causa, entre d’altres, d’un sistema financer que ens fa dependents. Avui som ben conscients del que tenim i, també, de quina és l’única via que ens garanteix un futur com a poble: la independència.
Imprimir
Enviar
València
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat