Teníem a tocar la independència...
Com Aníbal, que va derrotar l’imperi romà en grans batalles però va decidir esperar a les portes de Roma per sentenciar la victòria, els independentistes catalans ens vam quedar a les portes de la independència i vam decidir esperar fins al proper mes de setembre (que cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat).
Cal recordar però, que Aníbal mai va entrar a Roma i va ser derrotat. Ara esperem que el procés no pateixi la derrota per incomprensiblement esperar no se sap ben bé què. Deixar que els que no volen la independència tinguin temps de reformular-se comença a visualitzar-se com un risc greu pel procés.
Per tot això, i vist que ha estat un error esperar, cal tornar a recuperar les il·lusions i, sobretot, generar expectatives clares que una Catalunya independent és possible, cal recuperar la iniciativa i la unitat d’acció política independentista per tal, com avui reclama Junqueras i abans va fer Rull, convertir les municipals en la primera volta del procés.
Que els populismes siguin de dretes(Ciudadanos) o d’esquerres(Podemos/Guanyem) no ens tapin el nostre objectiu com a poble, fer possible una Catalunya independent, ho teníem a tocar i cal tornar a tenir-ho el més aviat possible.







