Ni tan sols podem pactar un full de ruta?
Aquest cap de setmana s’ha fet públic un principi d’acord per a un full de ruta cap a la independència entre CDC, ERC, Reagrupament, EUiA, MES, AMI, Òmnium i l’ANC i obert a que s’hi sumin altres partits com UDC, ICV i la CUP. El que semblava una bona noticia ha provocat reaccions diverses i discrepants, declaracions tenses entre Josep Rull i la portaveu d’UDC Montserrat Surroca, crisi i demanda de dimissions entre EUiA i el “PSUC viu”, declaracions poc clares de la CUP sobre el full de ruta, tot plegat un altre joc de despropòsits, i tot això passa en uns moments que les enquestes diuen que el procés independentista no està en el seu millor moment.
Per contra, entre els unionistes les coses són diferents, els és fàcil posar-se d’acord a l’hora de defensar Espanya, hem vist fa unes hores un vídeo del líder de la “revolució espanyola” Pablo Iglesias cridant visques a l’exèrcit, a la policia i a la guàrdia civil i fent referència a la pàtria espanyola. Veiem cada dia els seus socis a Catalunya, la coalició Barcelona en Comú aspira a governar la capital del país sense explicar si vol una Barcelona capital d’una autonomia o d’un estat.
Mentre tot això passa els partidaris d’una Catalunya independent ens seguim tirant els plats pel cap i perdent el temps en discussions menors. El proper diumenge 22 de març se celebren les eleccions andaluses, recordeu? Si primer haguéssim pensat en el país aquest proper diumenge els que de veritat celebraríem unes eleccions plebiscitàries seriem els catalans. Hem perdut una primera oportunitat, esperem no perdre la segona el 27 de setembre, malgrat que a tots se’ns faci molt llarg.







