Il·lusió i moral de victòria
L’estat d’opinió que determinats sectors polítics i intel·lectuals proven d'instal·lar entre la societat catalana és, sovint, directament proporcional a les seves frustracions professionals. Sense, ni per un instant, reflexionar sobre el missatge de desànim que escampen entre la societat catalana, sense parar atenció que són ostatges de l’estratègia de la Casa comuna dels endollats, vividors i catalanistes de fireta; sense ni tan sols fer una sola aportació en positiu, un dia rere l’altre vomiten articles d’opinió (generosament pagats per la dreta regionalista) creant un escenari de caos, dibuixant un camí de renúncies encadenades, sembrant el desànim i la discòrdia, assegurant que el país s’acaba i que estem acabats. Fora que, és clar, la Generalitat de Catalunya fos presidida per Artur Mas, ànima redemptora de tots els pecats comesos per un Govern català desorientat i sotmès al PSOE.
20
carregantNo és que la crítica no hagi de ser admesa, no és que no s’hagi de ser exigent amb els consellers independentistes que hi ha al Consell Executiu; que sí, fins i tot és indispensable per avançar i evitar que algú pogués quedar endormiscat en la poltrona governamental. Però el que delata les argúcies interessades de fabricants d’opinió a sou, és el seu clam esfereïdor reclamant per activa i per passiva desallotjar l’esquerra independentista del Govern i enviar-la a l’oposició, per donar pas a un nou regnat dels “salvapàtries” de CiU amb Mas i Duran al capdavant, si no és que el cadell il·lustre hereta directament el testimoni del Sant Pare.
En un exercici de responsabilitat, si no fos per l’amnèsia que pateixen alguns d’aquests il·lustres mercenaris de la ploma, amb ínfules de catalans irredempts, s’adonarien que tota la seva prosa és un missatge desencoratjador, un cant del cigne, un comiat. I ens voldran fer creure que esperen una reacció de la societat a costa d’una flagel·lació sistemàtica?
El got és mig ple o és mig buit en funció del punt de vista, cert i lògic. Però negar que avui el debat sobiranista és més viu que mai és una temeritat. Negar que avui hi ha més independentistes que mai en aquest país té més a veure amb els desitjos que amb la realitat. No adonar-se que avui, com mai, hi ha una assumpció generalitzada que la via autonomista està esgotada és una frivolitat. Ara, el que es tracta és de canalitzar tot el descontentament cap a Espanya amb homes i dones que assumeixin que l’única opció de futur per als Països Catalans és la independència: la constitució d’un nou Estat al si de la Unió Europea. I aquesta és una batalla àrdua i llarga, que no la guanyarem sembrant el desànim sinó amb moral de victòria i amb la il·lusió necessària per saber que aconseguirem ser allò que ens proposem.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat