Els qui van dir que l’11M era ETA ara diuen que l’independentisme està darrere el gihadisme
Ho hem vist aquests dies, tot val per intentar carregar-se “el procés”, des de dossiers falsos a barrejar independentisme i gihadisme utilitzant la bona feina de la Fundació Nous Catalans o una foto d’un alcalde visitant la mezquita del seu poble. Tot això amb un bon titular a la caverna mediàtica ajuda, segons els ideòlegs dels governants espanyols, a diluir el procés independentista.
Els artífex de la fal·làcia són els mateixos que l’11M van mentir per intentar fer creure que ETA estava darrere del pitjor atemptat produït a Europa. Un atemptat que només va ser possible per les errades dels mateixos serveis d’informació dels cossos policials que no van veure la relació entre els terroristes i els confidents policials, sense aquests últims la dinamita necessària per l’atemptat mai hagués arribat als autors del 11-M, un escàndol amagat entre les conclusions de la Comissió d’Investigació del Congrés del dramàtic atemptat.
Són dirigents del PP i, d’entre ells, un Ministre de l’Interior “malalt” els qui intenten barrejar independentisme i gihadisme, i fins i tot podem veure com alguns mitjans de la caverna mediàtica ja parlen “d’un estat islàmic català” com a camí que els independentistes volen utilitzar per aconseguir els seus fins. Una estratègia salvatge que tant sols pot sorgir d’una classe dirigent malalta d’odi que està disposada a tot per impedir la democràcia a Catalunya. Com que no poden utilitzar l’exercit, utilitzen les clavegueres de l’estat per intentar acabar amb la voluntat de tot un poble.
Els mateixos que van mentir l’11M, els mateixos que menteixen per involucrar independentistes i gihadistes també són els mateixos que fabriquen dossiers falsos, que atraquen l’agencia Método 3 per evitar conèixer la principal xarxa d’espionatge polític i mediàtic feta mai a l’estat.
Però també el silenci d’alguns davant tant de joc brut els fa còmplices, on és certa esquerra espanyola i federal que calla davant tanta mentida? On és el crit de les noves opcions polítiques que sempre criden però callen davant els àtacs que rep l’independentisme? On són les ONG’S solidaries que callen davant el joc brut d’un estat com l’espanyol?







