Ni en deserts remots. Ni en muntanyes llunyanes
6
carregantSe’n va parlar molt durant la tramitació de l’Estatut de la denominada catalanofòbia. Es recordava que això dels boicots contra els productes catalans no és nou perquè ja es feia a primers dels anys 30 del segle XX durant la tramitació de l’Estatut de Núria.
Espanya i bona part de la seva ciutadania és així i per més exposicions de bona voluntat com la ‘Catalunya tierra de acogida’ de la Generalitat Pujolista sembla que hi ha ben poca cosa a fer. Ho demostren la majoria de les intervencions contra Carod-Rovira que van fer els participants en el ‘tengo una pregunta para usted’ de televisió espanyola.
Que hi ha un cert espanyol mitjà que representa els ciutadans que van interrogar Carod no és nou. Però el que sí que és revelador és que un ciutadà que ha viscut a Catalunya però des de fa temps que resideix a Espanya com Bernd Schuster sigui capaç de ser abduït pel discurs catalanòfob i realitzar afirmacions com les que va fer dissabte a Sevilla després que el Reial Madrid caigués derrotat amb claredat al Sánchez Pizjuán.
I el que encara és més sorprenent: que hi hagi mitjans de comunicació catalans que facin enquestes per publicar-les en les seves edicions de cap de setmana i formulin preguntes als ciutadans d’una clara tendenciositat que només s’entén per un fort autoodi o pel fet que tot s’hi val per desgastar l’actual Govern de la Generalitat. Ens referim a preguntes del tipus ‘vostè qui creu que té la culpa del caos ferroviari del servei de Rodalies?’ incloent-hi en les possibles respostes el Govern de Catalunya. Si el mateix Zapatero ha reconegut que l’únic responsable del caos i del desastre és l’Executiu espanyol, per què alguns intenten atribuir part de culpabilitat al Govern d’Entesa en la gestió d’unes obres que són de titularitat estatal?
Fòbies, odis i autoodis. Dues cares d’una mateixa moneda: els qui des de Fraga cap enllà no respecten la nostra realitat com a poble i nació i els quintacolumnistes que, des de dins, intenten erosionar els pilars de les nostres tímides eines d’autogovern. No cal ser rancuniós i s’ha de mirar endavant. És clar. Però avançar no vol dir oblidar ni callar: és necessari que la societat civil es desacomplexi per denunciar aquells qui des de Catalunya intenten deslegitimar la presència catalana a Frankfurt o atribuir a la Generalitat la responsabilitat del caos ferroviari. I és que els pitjors enemics de Catalunya no habiten en deserts remots ni en muntanyes llunyanes. Prou de fer mal a Catalunya.
Imprimir
Enviar
Sant Just Desvern
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat