El Prat o l’esforç ingent per impedir aixecar el vol
Un diari espanyol, en les quatre pàgines de l’edició Barcelona perquè el gruix es fa sempre a Madrid, obria ahir amb una nova càrrega de profunditat contra l’aeroport del Prat. El titular no podia tendir a crear una situació de major desesperança, ni ser més il·lustratiu, quan sentenciava: “Ningura aerolínea hará de Barcelona un centro de conexiones internacionales”. I citava fonts del Govern, presumptament socialistes per motius obvis.El missatge és prou explícit. No parlava ni tan sols del Prat sinó directament de Barcelona. Perquè, per a aquest rotatiu, no hi ha cap més capital que Madrid. La resta, a imatge i semblança del diari, són territoris secundaris i d’ordre menor. Sense aportar cap mena d’argumentari, no és que fes conjectures sinó que directament deia que Barcelona no té prou entitat en si mateixa per ser una ciutat des d’on es pugui viatjar directament a qualsevol racó del món.
El que silenciava, com la totalitat de mitjans, és a què es deu el creixement de l’aeroport de Madrid i fins a quin punt ha estat a costa del de Barcelona. No deia pas que l’ampliació de l’aeroport de Barajas, pressupostada en 1.033 milions d’euros el 1999, ha costat finalment 6.200 milions d’euros. Com tampoc no ha dit mai que AENA ha invertit en Barajas, entre el 1992 i el 2004, un 57,8% de la seva inversió total, quan el volum de trànsit a Barajas és del 22,2%. En canvi, el cost de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no arriba als 800 milions d’euros. Com també han silenciat, i aquest és un fet gravíssim, el més de centenar de convenis internacionals signats per l’Estat que prohibeixen vols intercontinentals a Barcelona.
L’esforç de les institucions de l’Estat per boicotejar l’aeroport del Prat és d’una evidència incontestable. Si totes les energies que han esmerçat a sabotejar l’aeroport del Prat haguessin estat senzillament inhibició, avui ningú no gosaria posar en dubte que el Prat-Barcelona té prou entitat per ser un centre de vols intercontinentals.