Felipe González ens demostra que o independència o misèria
Que l’anomenat diari dels progres espanyols publiqui un article de l’ex-president espanyol Felipe González com a editorial del diari, el posi a portada i insulti a centenars de milers de ciutadans catalans per voler ser democràticament ciutadans lliures, és una clara mostra que a Espanya els polítics i els mitjans de comunicació practiquen un sectarisme digne d’estudi.
L’article de Felipe Gonzalez, el president espanyol que va autoritzar la guerra bruta de l’estat amb la creació dels GAL i que ha estat un exemple d’utilització del poder per enriquir-se, és una prova evident que no ens queda cap més solució que la independència.
Que persones com Duran i Lleida, Pedro Sánchez o el mateix Rajoy li donin cobertura, mostra que la desesperació comença a fer forat a Espanya davant la força democràtica de tot un poble en moviment, la revolució dels somriures comença a fer mal a Espanya. Cal també lamentar la poca consistència i els silencis de l’esquerra federal catalana davant els insults de la carta de Felipe González, el silenci d’Ada Colau o Joan Herrera diu moltes coses.
L’article que publica la capçalera del Grup PRISA, empresa en fallida econòmica, no tindria cabuda en un diari de cultura democràtica. Que González acusi a tot un poble de practiques nazis i l’amenaci amb un futur tràgic, mostra la deriva personal d’un president espanyol que, amb les mans tacades de sang, actua com molts altres caps de l’estat espanyol.
Cap demòcrata hauria de trigar ni un segon a denunciar un article com aquests, però un cop més l’esquerra espanyola calla, excepte algunes honroses excepcions com la de Ramón Cotarelo i alguns altres, i al lamentable silenci s’afegeixen els suposats revolucionaris espanyols com Pablo Iglesias i els dirigents de Podemos.







