Espanya és crisi
A cop de decret. Com en els millors temps de la majoria absoluta de José María Aznar. Així és com legisla ara José Luis Rodríguez Zapatero per imposar les seves lleis. Després d'errors encadenats i mirar cap una altra banda, imposarà en dos dies una reforma del mercat laboral que no ha pogut ser possible en dos anys.El model productiu espanyol especulatiu de sol i totxo -impulsat pel PP- no va ser corregit per un Zapatero que va voler ser líder europeu com Aznar ho havia pretès posant els peus sobre la taula al ranxo de Crawford al costat de Bush i Blair.
No és en el mercat laboral on hi ha l'origen de la crisi. Ni el sot econòmic i financer s'acabarà abaratint l'acomiadament. La precarietat laboral també hi era en temps de bonança econòmica i repercutia especialment sobre les espatlles del jovent. Espanya dobla la mitjana europea d'aturats.
Amb Aznar o amb Zapatero, Espanya ha seguit sent crisi per Catalunya. I ho seguirà sent. Només amb els 15.000 milions anuals de dèficit fiscal el sistema públic català no estaria al llindar de fer fallida.
Aquest és el gran repte de l'independentisme i de la Iniciativa Popular que comença a caminar al carrer i al Parlament. Donar la volta al fals sil·logisme que en un moment de crisi com l'actual el que cal és deixar-se d'aventures. Precisament de fer entendre que amb Espanya, Catalunya estarà sempre en crisi és el que pot decantar la majoria social que la causa independentista necessita per guanyar el pols democràtic. Una crisi que ha de servir d'estímul. Un estímul que ha de fer bona aquella dita que els catalans de les pedres en fem pans.







