Unionistes i etnicistes, junts contra l’independentisme
La Via Lliure ha posat al descobert que els contraris a la independència no tenen discurs, no importa que els assistents a la Meridiana siguin els 1,4 milions de la Guàrdia Urbana, els 500.000 de la Delegació del Govern espanyol i de l’entitat del milió d’euros - Societat Civil Catalana-, o els 2 milions que comptabilitzen els més optimistes, la realitat és que la mobilització ha fet mal als partits unionistes i a la candidatura etnicista “Catalunya sí que es pot”, que ara ja lidera Pablo Iglesias.
Els contraris a la independència acaben coincidint en el seu discurs, des de Ciudadanos, passant per el PPC, el PSC, UDC i, fins i tot, “Catalunya sí que es pot” conflueixen en una espècie de front argumental en contra del procés democràtic català. L’amargura domina en totes les intervencions, l’obsessió contra Mas i una manca total de propostes engrescadores alternatives a la independència són la tònica general.
L’11 de setembre l’independentisme ha guanyat i han saltat totes les alarmes del pol unionista espanyol, a més a més, s’hi afegeix el nerviosisme que genera el resultat de les enquestes que apunten a una majori absoluta de la candidatura Junts pel Sí i la CUP, fins i tot algunes enquestes no públiques encara són més contundents en la victòria. Però les candidatures independentistes saben que això s’ha de demostrar a les urnes.
Després d’omplir els carrers ara toca omplir les urnes per aconseguir una majoria absoluta clara, una victòria en escons i vots, i d’aquesta manera poder iniciar el procés cap a la independència amb tots els arguments i garanties. L’escenari contrari, una victòria de les forces del no, portaria al país a una situació complicada perquè l’unionisme no perdona.







