Resistència pacífica
Multiculturalitat i multilingüisme o dues tasses de centralisme. L'estat espanyol és divers o no ho és. La resta és demagògia per omplir centenars de barates columnes d'opinió de la caverna espanyola. I com sempre, ens odien i ens volen a la vegada. Ens odien per com som, i ens volen com ells. Res de nou per l'estepa.
0
carregantJaume Roura i Enric Stern, jutjats a l'Audiència Nacional espanyola pel pecat capital d'haver cremat fotos del monarca espanyol, s'han vist privats dels seus drets més escencials: defensar-se davant la justícia. Però no davant d'una justícia qualsevol, sinó davant de la justícia espanyola. Una justícia, que tal i com es mostra, desconeix el fet que polítics espanyols de tots els colors es vanten de formar part d'una Espanya de diferents pobles i diferents llengües. Allò de la 'nación de naciones'... el discurs de sempre, vaja!
Si un ciutadà de l'estat espanyol no es pot defensar davant de la justícia amb la seva llengua, de què serveix tanta diversitat? Recordem que el magistrat del cas, José María Vázquez Honrubia, ha considerat que parlar en llengua catalana era equivalent a no haver dit absolutament res. Silenci total. És per aquest motiu que va recomenar al fiscal que fes preguntes als acusats que només es puguessin respondre amb un 'sí' o un 'no', per tal que ho puguessin entendre tots. Tots els espanyols s'entèn.
Només podem agraïr la compostura i la coherència de Jaume Roura i Enric Stern, que contràriament a molts polítics catalans, s'han mostrat ferms i han mantingut els seus principis identitaris. No com un fet de rebel·lia, sinó com a un simple fet per evidenciar i denunciar el centralisme espanyol. És la 'resistència pacífica' de Gandhi.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat