Apropiació indeguda
Perquè volem el dret de decidir si no sabem el què volem decidir? El discurs falla si ens decantem per triar un camí, però realment no sabem on volem anar. Tal i com manifestava Alfons López-Tena després del discurs de Mas, la qüestió final és decidir si volem la independència o si volem la decadència.Montilla però, encara ha volgut afegir una mica més de pebre al debat, i ha assegurat que la ciutadania ja exerceix el dret de decidir cada quatre anys. I és clar que decideix. Però decideix uns representants que senzillament gestionaran a nivell polític. Però no decidiran, sobretot els assumptes importants que afecten a la ciutadania. I aquesta realitat s'expressa a través dels fets, i no de les intencions.
Qui decideix tenir un aeroport de tercera? Qui decideix tenir un deficient servei elèctric? Qui decideix que no es facin prou carreteres? Qui decideix si som una nació? Qui decideix si volem ser un estat? És evident que nosaltres, els catalans, no. I no ho decidim perquè senzillament no podem decidir. Des d'un punt de vista estrictament legal, ni tan sols podem decidir d'autodeterminar-nos, encara que el 100% de la població catalana ho desitgés. Encara així, hauria de passar per Madrid, i després per referèndum estatal.
Voler decidir és poder decidir. Si Artur Mas i Jose Montilla no són capaços d'entendre això i res més que això, és que senzillament no ho han entès. Ha estat pervertir el concepte del dret de decidir. Ha estat apropiació indeguda.







