Alguns polítics juguen amb foc
Avui el cap de llista de la CUP, que mana poc o gens dins la formació, ha dit que no es poden descartar noves eleccions el març. Una frase que provoca èxtasi a tota la classe política unionista, la caverna mediàtica i el gran poder econòmic. El sol fet d’insinuar-ho ja genera eufòria de victòria entre els que sospiren, com preveia Aznar, que els catalans per si mateixos avortarien el procés.
Aquest dilluns s’inicia la legislatura amb més independentistes al parlament de Catalunya, 72 escons irreductibles cap a la independència, tindrem Carme Forcadell de presidenta del parlament i una mesa amb majoria independentista, tenim a tota la caverna mediàtica esverada davant el resultat obtingut pels independentistes, davant de tot això, de veritat ens podem permetre, ni que sigui de paraula, anar a unes noves eleccions?
Ningú ho entendria, com a mínim els independentistes que porten anys i anys treballant per aconseguir-ho, que ara féssim com Aníbal a les portes de Roma, quant ho tenia tot per a guanyar, va decidir esperar i ja mai va entrar a Roma. Ho tenim tot per aconseguir la República Catalana, només ho poden impedir els mateixos líders independentistes.
Us imagineu que el proper 9 de novembre, dia de la primera votació per a l’elecció del president de la Generalitat, el candidat obtingués 72 vots? Sí, els 72 vots, no els 62 vots i 2 més que ens servirien en una segona votació. Seria un cop de democràcia per a tots aquells que volen impedir la voluntat majoritària de tot un poble, un cop de gràcia que faria embogir Madrid.
Tindran els líders independentistes l’alçada de mides per posar primer el país abans que els partits? Com va dir Otegi, primer l’estat propi (la República Catalana) i després la revolució.







