La fama i el català
El què ens ha de quedar clar a tots plegats és que a Catalunya es pot viure plenament amb el castellà, però, malaruadament per molts, no és possible viure únicament amb el català. Qui negui aquesta evidència és que no ha aterrat mai al nostre país, ni ha passejat pels carrers de les nostres ciutats, ni ha intentat parlar amb aquells que hi viuen i habiten en els seus pobles.
3
carregantEl manifest per la llengua comú i, novament, el decret de la tercera hora, tornen a posar de manifest les mateixes dicotomies de sempre: si s'ha de tenir més cura del català o del castellà, si s'ha d'ensenyar més castellà a les escoles o no, o quina de les dues llengües té un major ús social.
Zapatero va demanar a la dreta espanyola "que deixi d'utilitzar la llengua espanyola en contra d'una part dels ciutadans de l'Estat". I, per la seva banda, els polítics catalans demanen més protecció per a la nostra llengua. Fora de les lluites polítiques, el què més li fa falta a la llengua catalana és premiar-la amb el prestigi que es mereix. A aquestes alçades serveixen de ben poc les normes i les lleis (i menys quan la mateixa administració que les imposa no les pot fer complir). Ara necessitem noves estratègies per tal que el català es converteixi (o s'acabi consolidant) com una llengua útil, d'influència, i, en definitiva, amb l'excel·lència que, com qualsevol altra llengua, hauria de tenir.
Imprimir
Enviar
cat
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat