Els nostres aliats
Que el PSC no vulgui assistir dissabte a la gran manifestació que se celebrarà a Barcelona per protestar contra el govern espanyol i la manca d'inversions en infraestructures, no és cap sorpresa. Que els vots del PSC serveixin per evitar la reprovació de la ministra socialista de foment Magdalena Álvarez, responsable d'aquest dèficit, tampoc és cap sorpresa. El que sí que resulta una sorpresa és que siguin els vots del BNG i del PNB els que finalment evitin aquesta reprovació. Fins i tot resulta una mica inquietant aquesta actitud.Des de fa un munt d'anys, el poble català ha tingut el poble gallec, i sobretot el poble basc com a grans aliats en la lluita de les causes nacionalment justes. Ells, millor que cap altre poble del món, són capaços de conèixer la realitat política i social d'aquest estat tan complicat. Bascos, gallecs i catalans hem de fer el màxim d'esforços conjunts en contra l'Espanya opressora per tal d'assolir la llibertat. És per aquest motiu que ens costa d'entendre què va passar ahir al parlament espanyol durant la votació que havia de reprovar a la responsable del molts dels mals que el poble català està patint darrerament. Uns mals que han obligat al poble a sortir al carrer aquest dissabte per tal de mostrar la queixa a nivell social.
A hores d'ara, gallecs i bascos segurament ja hauran rebut les seves trenta monedes de plata, i podran degustar la seva recompensa. Però amb accions com aquesta, mai passaran del 'peix al cove'. En cap cas assoliran la plena llibertat si no som capaços d'ajudar-nos entre nosaltres, els pobles aliats.







