L’exemple de Flandes, l’aturada d’Artur Mas
Flandes avança imparable cap a l’estat propi. Que un partit independentista de la nació de parla neerlandesa hagi estat el més votat de tot Bèlgica és una mostra més que al mateix cor de l’Europa comunitària es pot produir un procés sobiranista amb normalitat. L’excusa dels Balcans i l’apel·lació al guerracivilisme serà un argument que quedarà obsolet per tots aquells que l’han fet seu des de l’espanyolisme. Potser per això la premsa espanyola ha volgut mirar cap una altra banda pels resultats electorals de diumengea Bèlgica.Aquesta nova realitat europea ha coincidit en el temps amb un pronunciament d’Artur Mas que no és nou: la renúncia explícita del líder de CiU a convocar un referèndum d’autodeterminació en la propera legislatura.
L'aspirant a la presidència de la Generalitat ha estat coherent amb la trajectòria històrica del seu partit en parlar d’aconseguir primer el concert econòmic abans que plantejar la possibilitat d’assolir un estat propi.
Artur Mas té tota la legitimitat i coherència en plantejar el concert econòmic com a objectiu prioritari del seu partit però això no hauria de suposar tancar cap porta a res en la propera legislatura. A Bèlgica fa un parell d’anys ningú tampoc no hauria imaginat una puixança tan majoritària de l’independentisme flamenc. Un procés d’independència pot accelerar-se i canviar de ritme. Fer explícites aturades d’aquest tipus poden suposar un gerro d’aigua freda cap a un corrent social que s’allunya a marxes forçades de ser una opció minoritària.







