I ara què?
La massiva manifestació ja ha passat. Desenes de milers de manifestants van sortir al carrer per exigir el dret de decidir. El poble ja ha fet la seva feina. Però què passarà a partir d'ara en clau política? Què suposarà realment aquesta manifestació? Quines conseqüències tindrà?La manifestació també ha servit per evidenciar que hi ha dos grans grups amb diferent òptica per a tot plegat. Decidir o no decidir. Aquesta és la qüestió. I mentre una sèrie de partits i entitats decideixen que estan farts de tantes mancances, hi ha un altre grup que opina que les coses ja van bé tal i com estan ara. Però xoquen amb una realitat que cada vegada els asfixia més i més. No poden amagar aquestes mancances, però tampoc poden evitar d'anar-hi en contra. Són partits i entitats catalans, i que són escollits per un poble català. El mateix poble que pateix tota mena de vexacions socials que afecten el dia a dia, i que li costa molt d'entendre perquè si se senten espanyols han de patir el mateix que han de patir els que se senten catalans. Hi ha un grup que poc a poc va entenent que des de Madrid tots els habitants del Principat són tractats com a catalans, i per tant, mancats de molts recursos, encara que se sentin espanyols. És un grup que es pregunta fins a quin nivell s'haurà de sacrificar pel bé d'una pàtria que cada vegada senten menys seva, per injusta i immoral.
I ara què passarà? Són moltes les preguntes, i són poques les respostes. De fet, no n'hi ha. Encara. Per ara només hi ha pronòstics, previsions, declaracions, bones intencions i molts titulars i columnes a la premsa. Sembla que l'acció d'aquest dissabte almenys ha servit per apujar l'auto-estima dels catalans, que darrerament estava bastant baixa. El que resulta evident és que ara caldrà que siguin els polítics els que continuïn la feina que ha iniciat la ciutadania, que una vegada més, no ha tingut cap mena de problema per sortir al carrer i reclamar allò que la política -espanyola- mai ens donarà. És el dret de decidir...







