Europa suspèn Espanya
El semestre de presidència espanyola de la UE ha estat un bumerang per Zapatero. El que s’havia dissenyat per convertir-se en un aparador del president espanyol ha acabat cremant-lo a foc lent. L’arrencada, amb l’atac de pirates informàtics del web oficial tunejant Zapatero com Mr. Bean, va ser tot un presagi dels sis mesos que s’aproximaven.El president espanyol, ofegat per una crisi que cada dia incorpora nous drames per Espanya, no ha tingut cap tipus de credibilitat a Europa. Com havia de pilotar la Unió si no era capaç d’endreçar casa seva, es preguntava tothom.
Per a Catalunya, ni avenços en la normalització de l’anomalia lingüística més gran d’Europa ni progressos en infraestructures que li reclamaven els diferents estaments econòmics i socials.
Una presidència gris en què és cert que Zapatero ha hagut de compartir presència pública amb el nou president europeu, el també gris i discret Herman Van Rompuy. Per no arribar, ni la caritat d’Obama que no va estar present en la cimera Estats Units-UE.
El 2002, Aznar va utilitzar aquell semestre de mandat espanyol a Europa per iniciar aquella operació de passar a la història com a estadista, amb la megalomania que va deixar fotos com la dels peus sobre la taula al ranxo de Crawford. Va ser el principi de la fi d’Aznar.
Zapatero torna a casa i es trobarà, de nou, amb els bumerangs de sempre, els irresolts. Catalunya i el seu Estatut i el conflicte basc. El regat en curt i la improvisació en aquestes dues carpetes poden acabar de posar el PP a les portes de Moncloa tot i que l’alternativa Rajoy no entusiasma ni els seus propis votants.







