L’OPA d’Ada Colau a ERC
19
carregant L’ambició en política diuen que és bona, sobretot si és va de cara, però quan l’ambició és personal, aquesta es converteix en perillosa. Ada Colau va començar com activista i en el moment de deixar-ho va dir per activa i passiva que no és dedicaria a la política, finalment va fer el salt a la política municipal, previ un valuós “spot” al programa de l’Albert Om ‘El Convidat’.
Colau va guanyar les eleccions a Barcelona amb només 11 regidors, però actua com si tingués una amplia majoria encara que a data d’avui només ha estat capaç d’aprovat unes ordenances amb un alt cost polític i encara no té una majoria per aprovar els pressupostos de la capital del país. Però tota aquesta situació de manca de governabilitat de la ciutat no l’ha impedit dedicar-se a la política catalana i espanyola.
L’alcaldessa calcula bé els seus moviments, no va voler jugar la carta de Catalunya Sí que es pot a les eleccions catalanes, però es va abocar a les eleccions espanyoles amb En Comú Podem, amb un clamorós èxit, aigualit perquè els seus dos grans compromisos electorals han acabat amb engany: sense grup parlamentari -ja ho sabien, el reglament era taxatiu-, i el referèndum que ja no és cap línia vermella i que a canvi pot fer possible allò que Duran no va aconseguir: un pompós “Ministeri de la Pluranacionalitat”. Tot això de moment no sembla passar factura a la mediàtica i messiànica Colau.
Recordem que l’ambició d’Ada Colau la va portar a piular de mala manera sobre l’acord in extremis a Catalunya entre Junts pel Sí i la CUP, ella ja és veia guanyant les eleccions catalanes al març amb una nova confluència que acabes amb Catalunya sí que es pot i el poc que queda d’ICV-EUiA. Però la jugada política de l’acord a Catalunya li va trencar la fulgurant carrera i ara ha hagut de córrer a redissenyar l’estratègia i ha anunciat un nou partit polític o nova política populista per ser hegemònica a l’esquerra.
La seva ambició ha esclafat ICV-EUiA (Camats, Herrera i Nuet liquidats) i a més els ha pres l’estratègia abans del congrés de març, ha deixat el PSC amb els seus pitjors resultats -els acabarà de rematar amb l’entrada de Collboni al govern de la ciutat-, ha planat sobre la CUP i ara va a per la peça grossa i decisiva per aconseguir la hegemonia a l’esquerra. Per això Colau necessita conquerir, absorbir o reduir ERC, el partit més històric i que busca també la hegemonia que ja va aconseguir Macià i Companys.
Colau, sense una majoria estable per governar la capital del país, ha llençat una clara OPA hostil contra l’ERC d’Oriol Junqueras, el primer avís, malgrat que va passar desapercebut, va ser després del resultat de les eleccions espanyoles del 20D, amb una clara victòria. Ara maniobra per aconseguir la hegemonia total, a nivell municipal, “autonòmic” i Español a Catalunya. La seva ambició és presidir Espanya i per fer-ho necessita perpetrar l’engany a Catalunya amb el referèndum impossible que és la clau per intentar guanyar l’OPA a ERC. Colau vol guanyar els vots republicans, caldrà veure com evoluciona. La primera pergunta davant aquesta situació és si ERC entrarà al govern municipal o buscarà ser una veritable alternativa al nou populisme d’Ada Colau.
Imprimir
Enviar
y una foca apestosa
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat