A Espanya, darwinisme institucional
Un dels conceptes que ha portat a l’àmplia victòria electoral a tot l’Estat belga dels independentistes flamencs ha estat el del darwinisme institucional. Aquest raonament assegura que les institucions que sobreviuran seran les que siguin útils per a la població. Selecció natural. Com que l’Estat belga no solucionava problemes de la gent sinó que en generava i les seves institucions de govern porten anys trontollant amb avançaments electorals continuats, la ciutadania rebutja l’Estat problemàtic belga. La gent tria independència.
6
( 3 vots )
carregantVindria a ser una versió homòloga del sobiranisme pràctic, el de butxaca, que tan exponencialment ha crescut en el nostre país després que cada dia més ciutadans constatin l’asfíxia financera que suposa el dèficit fiscal anual o el maltractament crònic de l’Estat en inversió en infrastructures.
La via flamenca pot arribar a ser un camí a explorar pels sobiranistes catalans: demostrar als seus conciutadans la inutilitat de l’administració de l’Estat. El més recent i millor exemple, el Tribunal Constitucional. O els ministeris sense competències. Perquè els catalans reclamin aquest darwinisme institucional és necessari que l’administració catalana demostri que no és com l’espanyola, ni corrupta ni ineficient.
Per això és tan necessari que la màxima institució on resideix la sobirania nacional dels catalans, el Parlament, esvaeixi les ombres de dubte sorgits al voltant de les administracions catalanes amb el cas Millet. Catalunya no es pot permetre el desprestigi del seu fràgil sistema institucional. Si no, hi ha qui espera per retirar als governs autònoms tot tipus de competències lluitades i assolides en 30 anys. Catalunya no pot ser com Espanya si vol evitar que el darwinisme institucional s'hi instal·li i acabi desembocant en una desconnexió total i absoluta entre el poble i les seves administracions representatives.
Imprimir
Enviar
Sentmenat
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat