Eslovàquia, Espanya, França.. i Catalunya?
Un país nou, Eslovàquia, ha derrotat i eliminat del mundial de Sud-àfrica a l’actual campiona del món, la vella Itàlia. Avui Espanya es juga davant de Xile el ser o no ser de l’actual campiona d’Europa, i tot un país es posarà davant el televisor per seguir amb passió el partit. Patiran i s’il·lusionaran per poder seguir pensant en guanyar el campionat del món, o arribar el més lluny possible.L’Estat francès en estat de xoc pel trist paper de la seva selecció, fins i tot el primer ministre Sarkozy ha hagut d'intervenir per exigir explicacions, Anglaterra a punt de patir una humiliació, i podríem seguir país a país amb les seves històries, patiments, èxits o derrotes. Tots aquests països tenen dret a riure o a plorar perquè tenen el dret de ser presents en els concerts de les nacions i de les seves seleccions.
Eslovàquia, França, Alemanya, Eslovènia, Espanya, i Catalunya? Doncs no, nosaltres castigats, 'els nostres ciutadans no són d’eixe món' i per tant no tenim drets, no podem ni riure, ni plorar, ni sentir, ni emocionar-nos, ni tan sols patir per la derrota i molt menys per la victòria, i no val a dir que ja en tenim una de selecció i com que hi juguen molts jugadors del Barcelona la nostra felicitat va lligada al futur de la selecció espanyola.
Sincerament la nostra selecció no pot ser una selecció artificial. Tenim dret a jugar, a participar i a perdre, i tenim dret que els nostres fills pugin tenir un referent per plorar o riure però puguin tenir el mateix dret que els fills dels altres. Un cop més una gran fita esportiva resta mancada de la nostra selecció nacional, principalment per l’oposició d’Espanya que utilitza totes les seves armes per impedir-ho, de la mateixa manera que porta mesos impedint que l’aeroport del Prat tingui més connexions transatlàntiques, tal i com denuncien les companyies implicades. Per Espanya tot s'hi val, de la mateixa manera que va amb el fre de mà posat per defensar la llengua catalana a Europa i a la mateixa Espanya, per ells és inimaginable que un dia és pugui jugar un enfrontament oficial amb Catalunya, fins i tot tenen por a guanyar, fins i tot no volen perdre. Espanya mai vol perdre i, si cal, practica el joc brut.
Per això és molt important el treball que es realitza per aconseguir el reconeixement internacional de les nostres seleccions, de moment esports petits. Ara cal aconseguir un esport important, i la campanya de la Plataforma pro seleccions amb l'objectiu que
Catalunya estigui al Mundial Brasil 2014 és una bona iniciativa que respon a la necessitat de jugar fort, amb respecte i sobretot practicant el joc net, que és la manera que tenir com a país de fer les coses, amb democràcia i amb valentia.







