Qui entèn CiU?
No és una pregunta innocent. La gent del carrer s'ho pregunta a cada titular, cada dia. La coalició convergent prové de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco per optar a una recuperada Generalitat de Catalunya, un llunyà 19 de setembre de 1978. Pujol, un dels líders de la lluita antifranquista va crear Convergència Demcràtica de Catalunya (CDC), però no en tenia prou. Necessitava un aliat que pogués unir el seu nou partit amb l'herència catalana de la República. Un paper que es va reservar a la històrica Unió Democràtica de Catalunya (UDC). I la cosa no va anar malament, ja que van governar la màxima institució catalana entre el 1978 i el 2003.
4
( 4 vots )
carregantPer tal d'afiançar la coalició, els dos partits es van auto-assignar unes quotes representatives. Es parla d'un 75% per Convergència, i d'un 25% per Unió, en una aproximació per justificar els vots que aportava cada partit a la coalició. Les diferències en el discurs d'ambdues formacions mai va suposar un problema massa important mentres assolien majories absolutes a Catalunya i feien de balança a Madrid, primer amb el PSOE de Felipe Gonzalez, i després amb el PP de José Maria Aznar.
Ara però, després d'alguns anyets allunyats de les zones de poder més rellevants del país, les petites diferències que anys enrere no havien suposat cap problema, afloren ara de manera visible. En els primers moments de la seva travessa pel desert semblava que la situació estava controlada, però amb el pas dels mesos i dels anys, les contradiccions han anat creixent.
Davant l'atzucac i la desorientació en que sembla que es troben els principals partits polítics catalans, sembla que tothom s'atreveix a tenir noves idees. És com si tothom sabés cap on tirar i volgués empènyer el remat en aquella direcció. Però és precisament en aquests moments durs, que s'ha de tenir els principis clars. A la federació ciuenca, cadascuna de les parts està tirant en dues direccions oposades. Així doncs, mentre Artur Mas proposa un nou catalanisme, Duran i Lleida apunta cap a Espanya. Mentre uns defensen uns mitjans públics nacionals, els altres defensen els atacs a aquests mateixos mitjans.
Si Artur Mas vol recuperar el rumb i fer-nos creure a tots que això de la casa gran és un projecte seriós haurà de demostrar que sap prendre decisions. Si Convergència vol vendre'ns el 'dret de decidir', potser haurà d'anar prenent nota dels seus compatriotes bascos, que han sabut fer els sacrificis oportuns en pro d'un país que espera poder decidir de debò.
CiU no pot continuar mostrant dues cares de la mateixa moneda, i a sobre, voler-nos fer creure a tots que la relació és bona i forta. En endavant veurem quin dels dos bàndols de la federació acaba estirant més. Mentre estirin tots dos, al final segur que la cosa tomba tomba tomba... perquè la relació ben corcada deu ser ja!
Imprimir
Enviar
Catalamitosa
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat