El tres per cent. Maragall no pot tenir raó
A només uns mesos de les properes eleccions i a poques hores d’una sentencia liquidadora de l’Estatut, el saqueig del Palau de la Música va camí de convertir-se en un veritable terratrèmol de la política catalana.Les darreres filtracions de documents del tàndem malfactor Millet-Montull evidenciant un possible finançament irregular de Convergència, fa més que necessari que Artur Mas s’expliqui i esvaeixi qualsevol dubte al respecte. El candidat que probablement seria president si les eleccions se celebressin aquest proper diumenge, no pot deixar plani ni una ombra de sospita sobre qui pot ser la primera institució del país. És el millor servei que podria fer Artur Mas al seu propi partit i al país a mesos d’una cita amb les urnes. De la mateixa manera que s’han de clarificar totes les incògnites pendents de l’hotel del Palau.
L’oasi català no pot convertir-se en una fossa sèptica. No pot ser que els dos principals partits pretenguin instaurar una omertà a la catalana. La fragilitat de les institucions nacionals fa que qualsevol sospita no resolta sigui munició per aquells que volen arrabassar les minses quotes d’autogovern assolides.
Si Artur Mas aspira a ser el 129è President de la Generalitat ha de fer-ho ensenyant a la ciutadania les mans netes i la paraula lliure. Que governi sense hipoteques. Pel bé de Catalunya i de les seves institucions no pot demostrar-se que el President Maragall portava raó quan parlava del tres per cent i que fins i tot va quedar-se curt.
Transparència a les institucions, assumir responsabilitats. En temps difícils, Catalunya necessita dirigents valents i sobretot honrats.







