La rabieta de Daniel Sirera
El recent nomenat president del PP de Catalunya Daniel Sirera es mostrava cofoi ahir quan la ministra socialista de foment Magdalena Álvarez va ser reprovada pel Senat espanyol. No va ser cap sorpresa aquesta reprovació, la primera que rep una ministra des de la instauració de la democràcia a l'estat espanyol, ja que l'ordre de forces és diferent al Congrés, on la ministra se'n va salvar pels péls, que al Senat, on el PP hi té majoria.La sorpresa -per alguns- han estat les abstencions de CiU, Esquerra i Iniciativa en la votació. Sirera es mostrava contrariat, ja que semblava que d'entrada, aquests partits catalans hi haurien d'estar més que d'acord. La diferència és que la protesta contra la ministra Álvarez es veu des de diferent perspectiva. Mentre el PP de Sirera hi veu un enemic a batre, pel simple i únic fet de ser socialista (i estar a tres mesos de les eleccions espanyoles, clar), els partits catalans van una mica més enllà.
El problema no és Magdalena Álvarez. Almenys no totalment. El mal real són l'escassetat d'inversions del govern espanyol cap a Catalunya, que generen un dèficit fiscal que ronda el 10% del PIB català, tal i com la Fundació Irla ha explicat aquesta mateixa setmana a través d'un ampli estudi. El problema senyor Sirera és sempre Espanya. I si vostè creu que reprovant a la ministra ja ha solucionat tots els problemes de Catalunya és que va molt equivocat. Si vol demostrar que realment s'estima Catalunya, voti a favor de la publicació de les balances fiscals. Ja ens ha demostrat que el seu partit disposa d'una important força de vot quan vol.
Senyor Sirera, potser recorrerem als tòpics, però ja se sap que no hi ha res més igual en aquest món que un espanyol d'esquerres i un espanyol de dretes. Perquè ens entenguem, vostè podria ocupar perfectament el lloc de Magdalena Álvarez, i segur que ho faria igual que ella, prenent les mateixes decisions que han enfonsat una mica més Catalunya. Bé, amb vostè fins i tot hi hauria una mica més de cinisme segurament. Ja ens ha demostrat que a diferència de Piqué, a vostè li agrada d'obeir l'amo sense protestar mai...







