Quan un català vol “salvar” Espanya, Catalunya sempre hi perd
Fa uns anys el president de Foment del treball Nacional, Juan Rosell va anar a presidir la CEOE, la patronal espanyola, els grans mitjans de comunicació i alguns líders polítics van parlar de fita històrica pel nostre país, anys després, algú pot recordar alguna decisió important de Rosell que ens hagi beneficiat? Més aviat al contrari, ha utilitzat la seva presidència per treballar en contra del procés independentista.
El divendres, de ben entrada la matinada els catalans tornàvem a tenir una “gran alegria”, un sindicalista fet a Catalunya i durant uns pocs anys, vint-i-dos, president de la UGT catalana guanyava per només 17 vots la presidència de la UGT espanyola, tots contents perquè el senyor Álvarez havia fet durant els darrers anys campanya pel dret a decidir, més que campanyes, algunes declaracions i actes amb les organitzacions de la societat civil que ens han marcat el camí cap a la independència.
Però les seves declaracions a favor del dret a decidir, han estat això, declaracions, més vella política, cap gest real a favor del dret a l’autodeterminació.La seva candidatura va patir per aconseguir la victòria, el sindicat de l’òrbita socialista va utilitzar les declaracions d’Álvarez a favor del dret a decidir per intentar impedir la seva victòria. No ho van aconseguir, però si que han aconseguit que entre les primeres declaracions del nou líder de la UGT espanyola afirmés que “el dret a decidir ja no és una prioritat”, una declaració insultant pels milers de persones que s’han mobilitzat aquests darrers anys a Catalunya.
Rosell, Álvarez, Colau o Albert Rivera són el mateix respecte al procés independentista, a l’hora de la veritat no fan res de positiu, perquè la seva ambició és “salvar” Espanya. La història està plena de catalans que han decidit jugar a ser espanyols i per aconseguir-ho han sacrificat Catalunya però, malgrat el sacrifici, mai han acabat de triomfar. Diuen que “Roma no paga traïdors”, es veu que Espanya tampoc.







