O parlem clar, o ens aniquilaran
Cal que recordem, malgrat que alguns suposats independentistes ho neguen, que la independència va guanyar clarament unes eleccions i que té el suport d’una majoria social com ho ha quedat palès en les mobilitzacions més grans fetes a l’estat i a bona part d’Europa. Malgrat que tot això havia de ser una gran alegria, veient la realitat del dia a dia amb algunes declaracions, com a mínim, “confuses” el pessimisme comença a circular entre ciutadania independentista.
Els tres mesos de negociacions per formar govern a Catalunya forçades per una direcció de la CUP més interessada en aconseguir un triomf personal que no pas un acord, han fet més mal que bé, la línia dura i personal d’Anna Gabriel que segueix imposant els seus criteris en el dia a dia parlamentari ajuda a la desmobilització.
Però no solament és l’actitud de la direcció cupaire la que provoca desencís, són també algunes declaracions poc clares dels màxims dirigents del país, massa entrevistes i declaracions a mitjans de comunicació contraris a la independència amb declaracions confuses i poc clares que aprofiten els directors i articulistes per recuperar la tercera via o la via d’un diàleg impossible que tan sols ens aboca al desencís.
Avui mateix El Periódico publica una entrevista al president Puigdemont, com a resultat només cal llegir les conclusions expressades pel seu director o alguns dels seus columnistes: “El sobiranisme i l’esquerra espanyola estan cridats a explorar una sortida al conflicte que exigirà, per ambdues parts, molt de tacte i discreció, i menys fanfarronades”, o “Puigdemont sol no pot sortir del laberint. Necessita vida intel·ligent a Madrid..” Es a dir, com a resultat de l’entrevista l’unionisme hi veu oportunitats per recuperar la tercera via que semblava enterrada amb la mort política de Duran i Lleida.
Veient com està Espanya, la seva incapacitat manifesta de formar govern, la seva incapacitat de ser present al món, a la crisi dels refugiats, la classe política catalana no tindrà perdó si no aconsegueix la independència. No hi han excuses que valguin, ho tenim a tocar i tant sols depèn de nosaltres, dels catalans, per aconseguir-ho.







