L'any que ens espera
L'any 2007 ha estat un any agitat pels catalans. De fet, no pas més -ni menys- que qualsevol altre any. Un símptoma més de que pels catalans no hi ha mai anys normals ni tranquils. De tota manera, aquest any es posarà fi al llarg recorregut que ha viscut el procés de renovació de l'Estatut, des de que les campanes van començar a sonar cap el 1999, quan Esquerra va presentar una proposta de reforma de l'Estatut de cara a les eleccions cap a la Generalitat de Catalunya d'aquell any. Aquella va ser la darrera legislatura de Pujol, i preveient un canvi de rumb polític, tots els partits es van fer seva la idea de reforma de l'Estatut durant aquell curs polític, que va ser el tema estrella de la campanya per a les eleccions que van canviar el govern de la Generalitat, l'any 2003.Després del l'alt i fort consens aconseguit per la majoria de partits de la Generalitat (tots, excepte el PP), el 30 de setembre de 2005 van consensuar un Estatut valent i ambiciós, però que després d'anar a Madrid, i incomplint la promesa que mesos enrere havia fet el president espanyol ('apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya' va dir exactament Zapatero), l'Estatut presentat va quedar molt reduït. Però la 'cepillada' que Alfonso Guerra deia en to burleta, encara no era el darrer escull per l'Estatut. El Tribunal Constitucional encara té pendents diferents esmenes per tal de minoritzar, encara més, el contingut d'aquesta llei orgànica.
Zapatero, amb les eleccions estatals ha volgut fer servir les esmenes del Constitucional per tal de fer campanya. De moment, ha aconseguit de posposar la feina del Tribunal fins passades les eleccions espanyoles, que se celebraran el proper 9 de març. La seva intenció és allargar encara més el procés i posant de nou l'Estatut sobre la taula per condicionar la campanya a Catalunya, d'on en depèn bona part de la seva reelecció. Recordem que els nomenaments per reformar els jutges del Tribunal Constitucional vindrà donat en bona part pels resultats d'aquests comicis. Així doncs, el seu discurs serà segurament catastrofista, i posarà als populars com als grans enemics d'aquest Estatut. Per la seva banda, ens vendrà el PSC-PSOE com el partit que ha de salvar els catalans dels seus desastres (retards en el TGV, apagades elèctriques, saturació dels peatges, etc.). Uns desastres que, recordem-ho, venen precisament per la constant poca inversió a Catalunya dels diferents governs de Madrid, ja fossin socialistes o populars.
Serà doncs el moment dels partits catalans. La seva fortalesa a Madrid és la única opció que hi ha per fer palanca i forçar una mica la situació. Desencallar tot l'afer de l'Estatut, que ja fa 8 anys que camina, sense que aquest es vegi minoritzat del tot en serà l'objectiu prioritari. Però un cop aconseguida aquesta tasca, i observant el resultat final, els catalans s'hauran de preguntar si amb aquesta renovació de l'Estatut s'ha aconseguit realment de solucionar els problemes que els catalans venen denunciant des de fa tan de temps. Si la resposta és negativa i amb aquest nou Estatut, que és l'eina democràtica de més calibre de que pot disposar la Generalitat de Catalunya, i no apareixen altres vies democràtiques millors, com ara una llei de referèndums, els catalans haurem de veure en tot aquest procés la prova màxima de que per la via democràtica no es poden resoldre els nostres problemes... senzillament perquè Espanya no vol, de cap manera, que aquests problemes es resolguin.
L'any que ens espera serà per veure quin és l'Estatut que ens espera. I si el resultat final no ens agrada, caldrà que la refundació del catalanisme sigui en una altra direcció més pràctica. Tan sols es tracta de resoldre els nostres problemes, no?







