L’estupidesa de TV3
El panorama mediàtic als Països Catalans és desolador, fins a extrems delirants. L’espanyolisme als grans mitjans de comunicació és amo i senyor, i a través d’aquesta òptica es filtra la realitat. La proporció ideològica d’espanyolistes és molt superior a la mitjana de la població catalana si ens atenem als sondejos periòdics sobre la identificació nacional dels catalans, en què les posicions més català que espanyol i només català segueixen sumant adeptes. Per contra, la classe periodística i doblement el capital que disposa de la propietat dels mitjans milita en un imaginari nacional d’obediència espanyolista.No obstant això, el cas més delirant no correspon a una empresa de capital privat sinó a una de capital públic: TV3, que encara insisteix amb allò de “la nostra”. TV3 s’ha consolidat com una televisió provinciana que ara, a més, és incapaç de mantenir el lideratge enfront de les altres televisions espanyoles. TV3, fidel al seu esperit de televisió regional, segueix perdent audiència i els índexs de Canal 33 s’assemblen més als d’un canal de pagament.
En aquesta tessitura, coincidint amb la voluntat del Partit Popular de prohibir TV3 al País Valencià, davant la passivitat còmplice del govern espanyol i d’un exalacalde de Barcelona que fa de ministre i s’inhibeix com si la cosa no anés amb ell, s’han produït les mobilitzacions populars que han impedit, per ara, que el PP tanqués el repetidor de la Carrasqueta. En aquestes mobilitzacions el predomini de persones que s’identifiquen amb els Països Catalans ha estat aclaparador. I aquesta és la paradoxa: els qui s’han mobilitzat per TV3 no tenen res a veure amb aquesta burocràcia espanyolista que s’ha fet forta a TV3 i que, ni de casualitat, mourà un sol dit per defensar l’ens que els proporciona un generós salari a final de mes.
Uns sectors que mai, mai, no apostaran pels Països Catalans. Perquè davant d’un criteri professional i de lògica d’empresa fan prevaler el seu progressisme espanyolista. Una estupidesa monumental perquè només així es pot qualificar la decisió d’aquell que renuncia al seu àmbit natural de comunicació, al que li és propi perquè s’expressa en la mateixa llengua. L’espanyolíssima TV3 i el seu “lobby” de periodistes "progres" i espanyolistes seguirà vivint plàcidament amb TV3 o sense a les Illes i al País Valencià. Tant és si l’evidència indica que una aposta per potenciar la informació de les Illes o el País Valencià es traduiria en in increment substancial dels seus espectadors, no els atabalis, viuen massa bé. I aquest, clarament, no és el seu problema.