El monument franquista de Tortosa com a metàfora del que fem malament al procés
Per entendre que més d’un 70% dels participants a la consulta de Tortosa votessin pel manteniment del monòlit franquista a la ciutat cal analitzar i fer autocrítica sobre la feina mal feta durant anys. Deixant de banda que no calia fer una consulta sobre un monument que incompleix la llei de la memòria històrica, cal entendre que els partits de tradició democràtica no han estat a l’alçada i no han fet la feina, uns amb major grau que altres, però la feina no s’ha fet.
Les contradiccions són a moltes bandes, des d’aquell govern del PSC i ICV que va declarar el monument franquista bé d’interès cultural, passant per la no implicació d’algunes forces a la consulta o per l’últim acord de govern municipal amb CiU i ERC que no va impedir la consulta innecessària sobre el monument. Han estat massa anys sense fer pedagogia i poca voluntat d’afrontar la retirada del monument per la via democràtica dels fets.
No cal oblidar les contradiccions sempre existents a les terres de l’Ebre, capaces de mobilitzar el país i aturar un pla hidrològic, d’estar a favor d’una llei contra les corrides però a la vegada exigir salvar els correbous i, ara a Tortosa, permetre la continuïtat d’un monument innoble pels milers de víctimes de la dictadura franquista. I no val a dir que ara convertirem el monument en un memorial de la repressió quant durant tots aquests anys de municipalisme democràtic cap dels partits que han governat Tortosa ha fet res per reconduir el monument franquista.
El que ha passat a Tortosa és una metàfora de les coses mal fetes que fem en aquest procés independentista, ho tenim tot per guanyar i perdem el temps en discussions que ens entorpeixen el camí. O anem per feina d’una vegada per totes o Espanya guanyarà.







